El bloc d'en Jordi Martí

L’ofensiva que el PP i els principals poders de l’estat espanyol han iniciat, a partir de la Sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut català, amenaça amb la desnaturalització de Catalunya per la via de la minoració de la llengua pròpia dels catalans. Estem davant d’una ofensiva en tota regla. Es la mare de totes les batalles. I ens agafa en un mal moment, amb un Govern de la Generalitat en retirada i un PP crescut per la pressió del "Tea Party madrileny" i per la competició amb Ciutadans i UPyD, amb els qui es juga uns quants diputats els 28-N. Una raó més perquè de les eleccions al Parlament de Catalunya en surti un govern nacionalista amb una àmplia majoria i un Parlament amb forta presència de partits catalanistes, sobiranistes i independentistes.

Com diu el President Pujol, primer la Sentència del TC contra l’Estatut, i ara la Sentència del Tibunal Superior de Justícia de Catalunya contra els Reglaments lingüístics de l’Ajuntament de Barcelona i de la Diputació de Lleida, són d’una gravetat extrema. Els tribunals de justícia acompanyen i donen cobertura a l’ofensiva política del PP i del PSOE contra el català. El català recula i el Govern de la Generalitat està en temps de descompte. Ens cal urgentment un full de ruta, àmpliament compartit pels partits polítics i la societat civil catalana, per fer front a un adversari poderós que vol recuperar per al castellà l’espai que amb empentes i rodolons ha guanyat el català des del 1980 ençà.

I davant del poder de les tropes neofranquistes que ja avancen per l’interior de les nostres línies de defensa caldrà, en primer lloc, que del 28-N en surti un govern que estigui disposat a demostrar que amb la llengua no s’hi juga. Hi ha una llegenda urbana que diu que el President Pujol, durant els debats del Tribunal Constitucional sobre el recurs presentat pel PP contra l’Estatut, va fer arribar un encàrrec als seus magistrats. Aquesta observació va consistir en advertir de la gravetat d’un pronunciament que ferís de mort la consideració del català com a llengua pròpia de Catalunya, d’ús preeminent a l’Administració i desvirtués la mateixa immersió lingüística a l’ensenyament. Amb la Sentència del TSJC i les que puguin venir en el futur en aplicació de la Sentència del TC contra l’Estatut, el català està amenaçat de mort, i amb ella el fet diferencial català i la personalitat política de Catalunya com a nació.

Davant d’aquest estat de coses, ha arribat el moment de plantar cara. Ha arribat el moment de la insubmissió i del contraatac. Podrem perdre competències i podrem suportar ofec econòmic i fiscal. Podrem ser víctimes de discriminacions i de desconsideracions. Podrem ser insultats i menystinguts. Però la llengua és sagrada. Ni el PP ni el PSOE, ni el TC ni el TSJC, podran amb nosaltres. Cap atac sense resposta. Ara més que mai, serem beligerants en favor del català. Si les lleis espanyoles i les sentències dels seus tribunals són contràries a la democràcia, caldrà incomplir-les. El poble de Catalunya va votar l’Estatut, i votarà un nou Govern el 28-N, en base a uns programes polítics. Això és la democràcia. Caldrà fer-ho sense trencar la convivència ni fracturar el país, però caldrà, de manera contundent, dir NO a les tropes neofranquistes que volen guanyar la guerra contra el català. Han trepitjat la línia vermella i hem de demostrar que no som un poble de messells. Som una Nació, nosaltres Decidim.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!