Ahir hi hagué una celebració entranyable. 5 anys de blocs.mesvilaweb. Fa cinc anys Biel Mesquida hi narrà el seu genial Homersea, un relat de luxe que ens deixà meravellats, ens aclaparà que un escriptor consagrat ens regalés la seva obra i ens fes partíceps del seu art. Vilaweb plantava l’ensenya dels blocs dels Països Catalans.
Els blocs de Vilaweb és un món únic que atrapa el lector, n’hi ha de tota mena, de creació literària, d’opinió política, de combat, de cinema, astronomia, història, música, costumaris, educació, medicina, filosofia, art, còmic, gastronomia i dietaris personals frescos i lleugers o concentrats i seriosament entenimentats… Una extraordinària caixa de sorpreses, una lliçó pluridisciplinar, un goig català i en català.
Ahir, al que serà la nova casa Vilaweb, per la generositat de Maresma i Partal, ens trobàrem unes desenes de blocaires. Vaig poder conèixer el meu admirat Mesquida, l’estimat Borinotus que sap que tots els temps són incerts, el savi Osser, el combatiu Blesa, la guspirejant Mortadel·la, la sàvia viatgera Chào Ông, la transgressora Apòstata, el Llamp, el qui ens escriu des de l’Holocè, en Vila, en Renyer, Egagròpiles, el qui envia cartes, Biosofia, i molts d’altres, vaig retrobar Saül, els amics Totxanes , Ciurana i en Pere i com un regal sentí la veu de l’Alguer i els mil colors de la nostra llengua.
No hi érem tots, la família és gran, més de 700 blocaires la formem, hagués volgut trobar na Victòria , Marieta, Ortega rizomàtic, l’Emigdi, Xavier, en Martí de la Trappola, l’Àngel i tants d’altres que estimo i admiro. I , Registres, admirada Regis, on eres que no et vaig veure?.
Vaig sentir un buit estrany, com si hi faltés quelcom imprescindible. Sí, vaig trobar a faltar els lectors, els generosos comentaristes, sense ells el bloc és una pàgina inert, amb ells i elles és un espai públic i viu. El meu record i estimació per a elles i ells que formen part també de la gran família blocaire vilaweb. I un d’especial per a l’equip de mesvilaweb que fa possible el que cada dia em sembla un miracle. I el meu agraïment a Assumpció i Vicent per la seva visió de país i cultura.
I, ben us ho asseguro, em semblà sentir el motor de l’hidroavió de na Xesca…
Per molts anys!, i una gran abraçada!.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
AMABLE CARME LAURA,
saps que sense saber qui eres et vaig endevinar?
Va ser una festa tendra, lluitadora, sàvia, plena de confiança, joiosa, etc.
Vaig sentir-me en una casa d’amics i amb amics en la lletra.
Un record inoblidable!
Dins l’avió em semblava un ensomni.
Una besada de molts d’anys!
Biel
Va ser un plaer conèixer-te personalment. Tot i així em va sembla com si fossim persones en certa manera conegudes que es retroben. Bé, ja era això, no?
Potser ens separen 1.000 anys d’història i 623km (i segons en Borinutus i la Roser, uns 100 km més que a l’Alguer :-O) però personalment ja no em ve de 1.000 anys ni de 100 ni 1.000 kms (en porto molts més, com uns 200.000 arreu dels Països Catalans) ja que les distàncies es fan més petites com més una cultura et conquereix el cor i l’esperit, i això és el que m’ha passat a mi amb la vostra…
Lo dicho, tot un plaer la coneixença i la trobada blocaire d’ahir, i que sigui per molts anys… cinc o mil més si cal!!!)
Una salutació de los madriles.
per ser una part essencial de Vilaweb…que guapa estàs!. Jo també tinc ganes d’abraçar-te amb tendresa i quedar-m’hi una estona. Tenc per a mi que s’hi està bé a prop teu. Ho expliques com jo també ho sento. Molts d’anys!! …I sí, gràcies a en Partal i na Maresma…Hi ha qui creu en l’amor i l’actua cada dia. Enhorabona també a ells.
El rei Jaume que plorà quan veié la senyera a València, el rei Pere que s’avançà a Petrarca, Itis i la cua de les orenetes, Vassili Grossmann, l’interminable i dolorós forat negre, la formació de la laringe, la memòria del món, el teu fantàstic homenatge a Guardiola, les cites puntuals de cada diumenge, les pocassoltades del tripartit, les crítiques a certes actituds convergents quan no volen anar més enllà, …; si sabessis Carme-Laura tot el que hem après!!! Si sabessis que tu i blocaires com tu heu fet el miracle de fer-nos sentir molt més lliures del que encara no som!!! I quin goig trobar-vos tots a Can Vilaweb, una de les poques cases que té clar que Perpinyà, Gandia, Maó i l’Alguer és aquí i que Saragossa, Madrid, Londres i Washington és allà.
Esteu sembrant llavors de futur que donaran fruit. Esteu sacsejant el pensament únic que sempre ens han volgut imposar. Esteu destrossant milers de cadenes que volen empresonar la llibertat. Te raó Joan Solà quan, en el discurs d’agraïment del Premi, afirma que l’observació diària de la terra i de la gent l’omplen d’esperança per a poder refer l’autoestima col·lectiva.
Gràcies Carme-Laura, gràcies blocaires, gràcies Vilaweb i per molts anys fent encara millors obres i amb molts més manobres.
..d´haver-te saludat ni que fossin uns instants. Despren´s una calidesa que fa venir ganes de llegir el que escrius en el bloc. No dubtis que passaré a fer-te la visiteta!
Hola jo sóc la més petita de mésvilawebun bloc que encara està en funcionament m’ha agradat molt el teu discurs que as fet en aquest post també te vist en el vídeo i quedes molt bé.
vull deixar la meua “lletra” en aquest bloc. Ja preguntares per mi… aquesta vegada no ha pogut ser. Hi ha més dies que llonganisses i en algun moment podrem saludar-nos. Una forta abraçada des de Benicolet.