el dijous que mai arriba (I)

sempre porto a sobre un paper on tinc un llistat de coses pendents, coses que a mida que puc vaig fent i així les elimino de la llista … n’hi ha alguna però, que s’eternitza i sempre que renovo el paperet la torno a apuntar … una d’elles parla d’un dijous que mai arriba … i és que per aconseguir el que vull he de fer una trucada a una d’aquelles persones que no hi voldries haver de parlar mai, no per res, sinó perquè tenen l’estranya capacitat de xuclar-te tota l’energia i deixar-te buit … per bé o per mal, quan m’omplo de força i el truco no "hi és" mai …
imagineu una pantalla de televisió dividida amb una ratlla vertical pel mig … aquesta seria l’escena del meu culebrot …

(jota truca per telèfon)
jota: bon dia, que s’hi pot posar el senyor "s"?
secretària u: de part de qui?
jota: d’en jota del grup "r"
secretària u: ara està reunit, fins d’aquí una horeta no sortirà
jota: doncs, d’aquí una hora tornaré a trucar, merci
secretària u: adéu

(al cap d’una hora, jota torna a trucar per telèfon)
jota: bon dia, sóc en jota de "r", que s’hi pot posar el senyor "s"?
secretària u: ha marxat i no tornarà fins la tarda
jota: molt bé, trucaré a la tarda, doncs. adéu

(per la tarda, jota torna a trucar)
jota: bon dia, sóc en jota de "r", que hi ha el senyor "s"?
secretària dos: no hi és, no vindrà fins dijous vinent. et puc ajudar en alguna cosa?
jota: bé … imagino que ho hauria de parlar amb ell … fa un parell d’anys vam editar un disc amb vosaltres i ara, ens agradaria recuperar el 50% de drets d’autor de les nostres cançons que us vam cedir … volia parlar amb ell, per saber com ho hem de fer …
secretària dos: ui, això ho hauràs de parlar amb ell
jota: ja miraré de trucar-lo dijous, doncs … merci

joan

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *