Carta oberta al senyor Ernest Benach.
Em considero un indignat més i com a tal vaig anar a manifestar-me en motiu de la votació dels pressupostos i d’una llei Òmnibus que, al meu parer, són abosolutament injustes pel poble català, antisocials i contràries a l‚estat de benestar.
En primer lloc, voldria destacar la meva disconformitat amb els actes violents que van tenir lloc el passat dimecres dia 15 de juny davant les portes del Parlament, tant per part dels manifestants com per part de la policia.
Pel que he pogut veure darrerament, ja sigui a la Plaça Catalunya, a les diverses assamblees o al mateix parc de la Ciutadella, em sembla mot fora de lloc que vostè en parlar de tot el que està passant faci referència a les primeres eleccions democràtiques que van tenir lloc a Catalunya després de 40 anys de dictadura. Tothom qui hagi tingut deu minuts per apropar-se a la plaça (o a qualsevol plaça indignada d‚arreu de l’estat) haurà pogut comprovar que aquest moviment no té res a veure amb la situació de fa 40 anys. Res a veure amb cops d‚estat i molt menys amb imposicions d‚idees a través de la violència.
Voldria dir-li que em sembla un acte de molt baixa responsabilitat moral i política que un ex-president del Parlament de Catalunya, com vostè, contraposi els vells fantasmes dictatorials amb el que va passar ahir a les portes de la seu parlamentària.
En segon lloc, vostè diu que el Parlament és el lloc on fer política i en aquest punt estem totalment d’acord: és el lloc on s’hauria de fer política. Per desgràcia, ens hem cansat de veure que no pocs dels nostres representants estan més interessats en escridassar, insultar i desprestigiar els seus adversaris que en fer una política coherent a favor dels ciutadans a qui representen. Més interessats en aprofitar els seus càrrecs per enriquir-se ilegítimament, malversant diners públics, finançant els seus partits de manera ilegal i tantes altres injustícies, enlloc de complir amb el seu deure amb la societat. En definitiva, seria tan senzill com fer política amb el poble i per al poble.
No li puc negar els meus dubtes sobre si, en aquests moments, intentar aturar el Parlament sigui la millor acció per dur a terme. Evidentment no de la manera que es va fer ahir. Del que estic plenament convençut és de la voluntat de gran part de la societat de canviar les coses i de prendre consciència i responsabilitat dels nostres actes com a individus i com a col·lectivitat perquè la política es comenci a fer a les places i no només al Parlament.
Com vostè diu, només fent política es poden resoldre els problemes d’un poble.
Guillem Gelabert Miquel, 16 de juny del 2011
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!