L’única cosa que ens posa pals a les rodes és l’Estat Espanyol. Cada dia ens atraca i nosaltres no gosem moure un dit per aturar-ho. Un país carregat de paciència que sembla que no esclata ni amb els atacs més clars. I potser ja comença a ser hora de perdre la paciència i incloure una dosi de rauxa en tant de seny, que, de moment, no ens ha fet avançar gaire.
La societat està preparada i formada –ho demostren les Consultes per la Independència, organitzades sense suport administratiu i governamental i en moltíssims casos- només ens falta una empenta. Fa anys que hi ha intel·lectuals en tots els sectors de la vida pública que ho veuen claríssim, proven de fer-ne pedagogia, i ho expliquen de manera intel·ligible i argumentada. Un d’ells és el Martí Estruch, delegat de la Generalitat de Catalunya a Alemanya.
La seva feina mereix un reconeixement públic, per ser la primera delegació de govern català que neix per explicar el país a l’exterior i que a dia d’avui ja gaudeix de bones relacions institucionals amb una bona colla d’estats del món. S´ha dedicat amb passió a explicar el cas català a moltíssimes persones durant gairebé quatre anys, sovint sense gaires recursos i només amb la vàlua humana que té.
I ara s’anuncia a la premsa que el nou govern cedeix a les pressions internes de Duran i Lleida i a les pressions externes del Partit Popular per decantar-se per “un perfil més econòmic”. I el seu cessament, i la gran feina feta a Berlín, quedarà com una anècdota més en aquest país de desmemoriats que cada dia quan es lleven s’obliden de lluitar per qui volen ser. Des d’aquí doncs, i ni que no serveixi de gaire, un reconeixement per la feina ben feta. Gràcies Martí!
Montserrat Domingo
Lectora de català a la Freie Universität de Berlín
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!