Diuen que Tàpies va ser un vanguardista, un innovador. Per a mi, els seus quadres han estat sempre presents, des de petita els he vist i m’han sempre atret i intrigat.
I amb el temps he aprés -espero- a entendre l’espiritualitat que condensen. Allò que ell defensava: “tot té la seva ànima, fins i tot els plats i olles on Santa Teresa trobava Déu”. Quina visió tan profunda, i tan engrescadora. Gràcies.
Pintava creus arreu, com la nostra terra n’està plena, a la cruïlla de camins i al cim dels edificis. I afegia que la creu també és la T de Teresa, la seva dona. Ha demostrat fidelitat a la família fins l’últim moment, també fidelitat a Catalunya, i a la feina. Amb 88 anys no renegava de res. Gràcies.
Tot un exemple per gestionar la crisi que ens vol ofegar però que no ho aconseguirà si seguim exemples com els dels genis: fidelitat, feina, espiritualitat.
Un cop més, gràcies mestre!
Jana Macià, 7 de febrer del 2012