El proper dia 29 de febrer està previst el major cop institucional a les economies de l’Eurozona: la subhasta del Banc Central Europeu d’un bilió de diners públics (com tot el PIB d’Espanya!) per a bancs privats. L’última gran emissió, de quasi mig bilió d’euros, va ser per voltants del Nadal passat, però Financial Times estima que ara es duplicarà la quantitat. Aquests diners es presten a un interès de l’1%, i els bancs els presten al seu torn als Estats membres a un interès d’entre el 5 i el 7%. Abans d’entrar a l’euro, els bancs centrals de cada país emetien diners directament als Estats. Per què es permet que la banca privada s’enriqueixi amb diners públics en cada emissió de diners? Els beneficis que això genera per a la banca no sorgeixen del no-res. Aquesta emissió exagerada de diners augmenta directament la inflació i fa perdre poder adquisitiu als treballadors. Els préstecs també fan augmentar el deute dels països perifèrics amb els bancs de l’Europa Central, sotmetent-los encara més en l’estructura actual de neocolonialisme econòmic i polític. És aquest el model d’Europa que vam escollir? L’emissió de diners es fa seguint els interessos de la banca francesa, belga, i sobretot, alemanya, que han operat durant anys amb un nivell de risc (un alanquejament) molt superior al que es considera raonable. Amb la crisi s’han quedat sense liquiditat i per tant els afavoreix especialment inundar el mercat amb diners. Els governs d’aquests països fan lobby a Europa en defensa de la seva banca, però això perjudica directament a la resta de països. Per què hem de pagar pels excessos històrics de la banca alemanya?
David Virgili Correas, 23 de febrer del 2012