Uncertainty Principle

Després de no escriure durant unes quantes setmanes m’he decantat
per comentar l’últim llibre que he llegit.

Durant aquest temps han aparegut temes d’actualitat per opinar,
però tots estaven relacionats amb el complex d’inferioritat que patim els
catalans i entre nosaltres, cansa. Per cert, escolteu ‘La cançó del Cansat’ de
l’Ovidi Montllor.

És per això, que després de llegir un llibre tan deliciós com el de la Najat El
Hachmi m’he decidit a fer-hi un comentari i aprofitar per recomanar-ho.

‘Jo també sóc catalana’ està especialment adreçat a aquelles
persones que, com jo, som conscients de la realitat que s’amaga darrera d’una
jornada de 12 hores per aconseguir treballar legalment, però que sovint ens
quedem amb la superficialitat del fet.

En canvi, aquest llibre ens aprofundeix sobre totes les desil·lusions,
decepcions, dificultats afegides i sorpreses, sovint desagradables, que
pateixen homes i dones només pel fet de tenir la pell més fosca que la nostra
(com diu l’autora gairebé transparent) però sobretot trenca amb tòpics
desafortunats que per desgracia encara campen pels carrers i avingudes del
nostre país.

Vaig fruir, sobretot, amb els capítols dedicats a la seva vida a Nador fins als
8 anys, ja que obria una finestra a una realitat i costums diferents, encara
que no tant aliens, ja que vaig poder reconèixer sentiments i sensacions pròpies.

Per tot això, i esperant rebre opinions sobre el llibre el meu agraïment a
l’autora del llibre i a la meva xicota, que me’l va regalar per Sant Jordi.

Fins la propera

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!