De res, massa

Vaig dos dies tard però amb tants entrebancs com han anat trobant l’equip constructor i l’ajuntament mateix, no vindrà pas d’aquí. Diumenge al matí va tenir lloc la inauguració de la nova Biblioteca Emília Xargay, a Sarrià de Ter. Es tracta d’una celebració llargament esperada i desitjada per tota la població. Tenim una biblioteca que fa goig, amplia, diàfana, moderna, ben equipada. 700 metres quadrats en dues plantes contra els 80 de què disposàvem fins al present.

Diumenge va haver-hi festa grossa: xocolatada, espectacle infantil, parlaments de les autoritats, tallada preceptiva de la cinta, portes obertes al públic i aperitiu d’inauguració. Un matí i migdia ben aprofitats. Sembla que a tot Sarrià li va plaure la nova instal·lació. No recordo un acte més multitudinari. Si els dies d’obertura en horari públic hi ha una ocupació d’un deu per cent de la de diumenge, estarem davant d’un èxit sense precedents. Esperem que sarrianecs i sarrianenques vulguin treure-li tot el profit que ens brinda: diaris i revistes, llibres de consulta i en préstec, música i cinema, internet, sala d’estudi, apartats infantils i juvenils… Una preciositat de biblioteca.

L’anècdota la va posar el Conseller Tresserras en el seu parlament. El pes de l’àrea urbana de Girona desorienta els forasters i, en un moment del discurs, va parlar de la biblioteca de Salt. Cosa que em va fer pensar (ei, salvant les distàncies, el moment i el personatge) en aquell memorable ¡Viva Honduras! del gran Federico Trillo.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!