La dona “miraculum naturae”, la més famosa de tot el segle, la que construí el concepte de gènere i destruí les raons que menyspreaven la capacitat de les dones per a l’estudi, la que lluità contra la idea que la dona havia de ser confinada a l’àmbit domèstic és la mateixa que ha abandonat la fama i els estudis profans, que ha cofundat una religió que en la vida comunitària relega la dona a ser mestressa de casa. És la mateixa dona que escrigué “La dona té els mateixos drets que l’home, els mateixos ideals, el mateix amor per la bellesa, l’humor i la veritat, el mateix desig pel seu propi desenvolupament, però encara està presonera en una ànima buida que té moltes finestres tancades”. Tenia 37 anys, ara en té 73.
Anna Maria és una gran coneixedora de les Escriptures, les llegia en la llengua original quan encara era una nena, havia escrit una gramàtica de l'”etiop” per tal que d’altres gaudissin de la versió genuïna. Calvinista se sentí atreta pel reformisme i més tard , al conèixer en Labadie, pel pietisme, l’organització comunitària, la vida ascètica i el factor emocional del primer cristianisme. El raonament filosòfic i teològic acompanyen les raons de la seva elecció de vida, la seva “immersió en l’oceà infinit de la divinitat”.
Comença amb una cita de l’evangelista Lluc : “Unum Necessarium. Maria meliorem partem elegit”. Ella ha fet, com Maria, una cosa, la sola cosa que és necessària, l’intim coneixement de Déu
L’obra és també una dura recriminació de la seva joventut, es plany d’haver-se perdut en els elogis enganyosos i de la seva idolatria literària, contraposant aquell excessiu desig d’aprendre a l’intim coneixement de Crist. I, fins i tot, sobre la seva antiga defensa de l’educació de les dones diu “ara no puc sinó avergonyir-me en pensar-hi”.
Quin canvi tan radical!, però malgrat les seves dures paraules aquesta última obra és la d’una dona que se sap una “autoritat”, que prescindeix de l’autoritat de l’home. “Eureklia” és una obra nova, els tòpics femenins dels antics escrits que repudia han desaparegut, no hi ha el pròleg obligat de l’autoritat masculina, comença l’obra sense pròleg, en primera persona. És l’única obra publicada amb el seu nom.
Anna Maria està malalta. Ha escrit la seva gran obra abans de morir per a explicar al món intel·lectual i religiós que la seva opció de vida ha estat la millor, la culminació d’un procés. Que ella és l’autoritat.
Morí a la comunitat labadista fundada per ella, Wieuwerd, als 71 anys.
Anna Maria Van Schurman, 1607- 1678.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!