ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

Va passant el temps i la gran majoria dels espanyolistes no mouen fitxa. Diuen que no ens deixaran votar perquè no els hi surt dels collons i ja està. Ells diuen que no és legal, però saben perfectament que és legal i que encara seria més legal si ells volguèssin. O sigui que ens venen a dir: poble de Catalunya que vols votar, et fots, per collons els meus (els d’Espanya).

Com que això dit així queda més aviat poc fi llavors els espanyolistes més espavilats han construït dues teories surrealistes sobre això del referèndum. Avui les analitzarem amb tot l’amor que es mereixen. Una diu que l’independència de Catalunya l’han de votar tots els espanyols i l’altre diu que aquelles parts de Catalunya que votin no a l’independència haurien de romandre a l’estat espanyol.

La primera teoria – la que diu que són tots els espanyols i no només els catalans els qui han de votar l’independència de Catalunya – és molt innovadora. En dret comparat no pots trobar res semblant. Es basa en el fet de que si Catalunya és independent aquesta independència no només afecta als catalans sinó que també afecta a la resta d’espanyols. Home, jo diria que afecta a més gent. Posem per cas els francesos i els andorrans. I segurament a més gent, per exemple als pakistanis que tenen tanta gent a casa nostra o als alemanys que tantes coses ens venen. Per què ells no haurien de poder votar l’independència de Catalunya? I, posats a fer i a no discriminar ningú, que voti tothom: fem un referèndum mundial per l’independència de Catalunya. Estic segur que els independentistes catalans el guanyaríem. No em crec que la majoria de la població mundial s’oposès a la llibertat d’un país.

Algú hauria de proposar a Gallardón que fes una nova llei de divorci que concordès amb aquesta teoria. Només es s’hauria de fer efectiu un divorci quan tota la gent afectada per aquest hi estiguès d’acord. Els pares, els fills, els veïns ( imagina que el divorci porta dificultats a l’hora de pagar la comunitat ), els companys de feina, els pares dels companys de classe dels fills (la depre d’un nano amb uns pares divorciats l’afecta moltíssim i afecta a tots els seus companys ).Naturalment això voldria dir que cada divorci l’hauria de votar també tot el món i, per tant, potser hi hauria algú que es desanimaria i en Gallardón pujaria uns quants graons més a l’escala del cel (jo si fos Déu començaria a estar acollonit amb Gallardón acostant-se, la veritat ).

Podria haver-hi una segona conseqüència divertida. Imaginem que voten exclusivament els que avui tenen la ciutadania espanyola. De Huelva a Girona i d’Almeria a A Coruña, afegint-hi Ses Illes, les Canàries, Ceuta i Melilla i el Perejil. Tothom vota. Imaginem que a Catalunya la majoria dels catalans voten en contra de l’independència de Catalunya perquè resulta que s’ho han repensat en el darrer moment i han decidit, posem per cas, que més val boig conegut que savi per conéixer. Però resulta que la majoria dels espanyols, farts del problema català, farts de la llengua catalana i farts del Barça, voten a favor de l’independència de Catalunya. Suposo que llavors Catalunya hauria de ser independent malgrat el que pensin la majoria dels catalans. Genial.

Continuem amb l’hipòtesi de que votèssin tots els espanyols i passem a l’argument de que els llocs que votèssin no a la secessió harien de romandre a Espanya. Perfecte. Imaginem que a la meva finca deu votem que sí i tres voten que no. Seria una finca amb doble nacionalitat on uns pisos pertanyerien al nou estat català i uns altres romandrien a l’estat espanyol. I així amb cada edifici, cada carrer, cada barri, cada aldea, cada poble, cada vila, cada ciutat i cada comarca.

Es clar que aquesta manera de votar i decidir tindria una torna molt interessant pels independentistes: resultaria que els llocs de fora de Catalunya que haguèssin votat a favor de l’independència de Catalunya, en virtut de la mateixa llei electoral, s’hauria d’aplicar el mateix criteri. I jo no dic que la gent de València ciutat volguès ser catalana, però potser els de Castelló i els de Morella sí. I potser alguns llocs balears també. I potser Euskadi s’incorporaria a Catalunya. I potser Vigo on hi ha molta gent del Barça. Em sembla que fent les sumes i les restes pertinents no fariem un mal negoci. I em temo que Espanya i els espanyolistes acabarien fotent un pa com unes hòsties.

Crec sincerament que hem d’acceptar les condicions surrealistes que ens proposen alguns espanyolistes. Quan els hi donem la raó al final se’ls hi tornarà a veure el llautó: no ens volen deixar votar. Ni tant sols, sobre Catalunya, no volen que votin els espanyols. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!