En condicions normals, les declaracions del conseller Baiget haurien estat comentades però no haurien suposat el seu cessament. Per tant, les condicions polítiques no són les habituals, les que havien estat sempre, les considerades normals.
El país està en un moment extraordinari, no ordinari. L’1-O és exigent i transforma el panorama polític. S’acosta el xoc de trens i les màquines respectives estan carregades i amb els frens aparentment desconnectats. En aquestes circumstàncies, el que es diu i el que no es diu, compta molt.
Baiget és un home compromès amb el país, que ha conegut a fons des de la secretaria del Govern i com a conseller, i també amb posar les urnes per conèixer la voluntat de la ciutadania. Cap dubte.
Es va expressar amb franquesa impròpia dels temps en què viu la política catalana, qui sap si inadequada pel context, envitricollat, quan tots els amplificadors, a Catalunya i Espanya, estan a ple rendiment, quan res no pot semblar que es posa en dubte, ni lleugerament, la voluntat del Govern i del Parlament de celebrar el referèndum, a menys de noranta dies de la data escollida.
Puigdemont, que s’hi juga molt, no vol que s’obrin escletxes al seu voltant ni que ho sembli. En el dinar-col·loqui a Tribuna Barcelona, el conseller Vila ja coneixia el partit que es jugava i es notava. Va expressar fidelitat absoluta al president.
Segur que era dels pocs que tenia totes les claus o gairebé totes. No tothom estava al cas. Caldrà seguir les conseqüències que se’n derivaran del que va passar ahir. Les públiques i les no públiques, que s’apreciaran més tard.
A Madrid, avui estan més preocupats que no pas abans d’ahir. I els navegants, s’han lligat al pal i s’han posat taps de cera a les orelles.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!