Els estranyarà. Quan érem petits, tota escola tenia el seu quarto de les rates. Bé, estranyarà tal cosa a qui mai no hi hagi anat i a qui mai no hagi estat amenaçat amb aital càstig. A mi m’hi varen enviar un cop. Tenia sis anys. Normalment era una habitació interior, fosca de mena. En la
En el terme municipal de Mequinensa, a tocar del terme d’Almatret (Segrià), es vol construir una central tèrmica que cremarà residus de l’explotació de les mines de carbó barrejats amb lignit. La central s’ubicarà en una àrea protegida que forma part de la xarxa natura 2000. A Catalunya, no s’ha fet cap avaluació d’impacte ambiental.
Garratibat estic. Quan tornava cap a casa, de nit, he escoltat una tertúlia en una ràdio espanyola de gran audiència. A una tertuliana, que no és una pelacanyes, li han demanat què en pensava de la negativa d’algunes comunitats autònomes a no contribuir amb cinc-cents euros a la compra de cotxes com proposà Zapatero en
Amb motiu del debat de l’estat de la Nació, he escoltat del senyor Ridao i de la senyora Simó, portaveus d’ERC, crítiques de llarg abast contra el president del Govern espanyol. Amb algunes, hi estic plenament d’acord. Tinc, però, un dubte: es pot estar al Govern de la Generalitat amb el PSC-PSOE i, a la
N’estic tip que ens vulguin fer passar bou per bèstia grossa. La mesura anunciada pel senyor Rodríguez Zapatero és demagògica i una invasió competencial en tota regla. És, a més, inútil per afavorir la innovació educativa i la modernització dels sistemes d’ensenyament. La Generalitat hauria de rebutjar-la. M’explico. Invasió competencial ho és en la mesura
El Servei Català de Trànsit, que depèn d’en Saura, honorable conseller del govern, proposa al Ministeri de l’Interior modificar les plaques dels vehicles per tal d’incloure-hi referències a les Comunitats Autònomes. En el cas català, se’n donen detalls, consistiria en una franja blava: el “CAT” amb la senyera a sobre. Comença la festa! Els del
Ja hi tornem a ser. El català altre cop al bell mig de la batalla política. Ara sota la forma d’atac a la immersió lingüística. El Partit Popular ha tornat a desfermar les seves fòbies. Ha tornat a intentar guanyar vots apel·lant a l’espanyolisme més ranci. Per què? Una prèvia: el Tribunal Constitucional ja ha
M’agrada escriure amb ploma. De fet, vaig aprendre a escriure amb ploma. Me’n va ensenyar la meva padrina. Era mestra de les escoles del carrer Tallada, les escoles nacionals, de Lleida. La meva primera escola. Plumilla i palillero. La plumilla era de metall fràgil. Se’m trencava sovint. Era maldestre. La plumilla s’encastava al palillero i
Un altre esperpent del Govern de la Generalitat. Decideix prohibir la circulació de tractors o maquinària agrícola a qualsevol carretera de Catalunya durant dissabtes diumenges i dies festius. L’esperpent major és la forma de tirar endarrere la norma: s’havien equivocat! La resolució de circulació i transport de Catalunya que ho prohibeix va sortir publicada al
La substitució del Lehendakari Ibarretxe pel Lehendakari López a Euskadi és la imatge més precisa i il·lustrativa de la visió que té el PSOE de l’Estat de les autonomies. Ras i curt: ha caigut el decorat i es pot veure què hi havia al darrera. Fa uns dies, vaig decidir de donar el meu punt
Ibarretxe se n’ha anat, havent deixat petjada en la societat basca. Els mitjans espanyols han reflectit, d’acord amb la seva línia editorial, el relleu pel nou Lehendakari Patxi López. De totes les anàlisis possibles, deixin-me fer referència al que he escoltat en algunes ràdios amb seu a Madrid. No pensin només en la COPE, si
Era al tren. Cap a les vuit del matí. Arribàvem a Barcelona. Una parella mig es despertà, car mig dormia. ”Guaita! Si passem per Sant Vicenç. Mira la farmàcia. I ca nostra”. “Ara a tornar a pensar en fer dinars. Que se n’està de bé quan t’ho fan tot”. “Sí, però ja tinc ganes de
La crisi econòmica és notable. Tenim una taxa d’atur insuportable en condicions normals i continua creixent. De moment, no passa res i no desitjo pas que passi res greu. Per què? Algunes reflexions que voldria compartir amb vostès, per si volen compartir les seves amb mi. No passa res perquè vivim en un país fantàstic,
La grip nova ha fet girar la vista cap a l’alimentació dels homes. Les grans instal·lacions productores d’aliments, quan estan en mala situació i no respecten les normes sanitàries (a Catalunya són modèliques, cap risc per tant), poden ser focus de malalties que poden esdevenir pandèmies. Quines conseqüències se’n desprenen? Una conseqüència possible és, en part,
La grip del porc (la grip A, la nova grip, la grip nord-americana, la grip mexicana, i totes les altres denominacions que vulguin de la mateixa malaltia) ajuda força a fer entendre que tots els homes vivim en un mateix món. Diran vostès que això és cosa sabuda. Ben cert és. Però és una qüestió