I em sabrà greu. Però així serà, llevat que s’hi facin molts canvis i la legislatura ho permeti. Tinc per a mi que el Govern de la Generalitat, conscient que els ciutadans tenen assumida la seva ineficàcia està en fase d’agitació per fer soroll.
Cada partit del tripartit està ensenyant les seves plomes de diumenge per mirar d’encandilar la clientela fidel, perquè sap que li està fent el salt.
A més, hi ha una crisis fonda, seriosa, a la que el Govern no sap com fer-hi front perquè no té ni la cohesió, ni la força, ni la competència que cal tenir.
Per acabar-ho d’adobar, el finançament s’allarga, l’Estatut perilla, les finances públiques fan figa, i el PP ha tornat i és ara l’amic dels qui manen.
Així les coses, res millor que entretenir el país amb pa i cinema, que el circ va de baixa. I Déu no ho vulgui que el Barça perdi la lliga, que la depressió de l’esperit acompanyarà l’econòmica.
Malgrat tot, crec que hi ha motius seriosos per a l’esperança. El país és fort i, com el paper, ho aguanta tot, fins i tot el “Tripartit 2”, pel·lícula de sèrie B que passen en tots els cines en versió gens original.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tot això em sembla molt bé, però cal recordar que el Tripartit 2 existeix perque CiU no va voler un front nacional. Si la llei s’aprova o es deixa d’aprovar dependrà també de CiU, que junt amb ERC té majoria al parlament.
Finalment, si CiU ho hagués volgut, ERC i CiU anirien juntes al parlament europeu i escombrarien (i de quina manera) en les properes eleccions, debilitant el PSC i enfortint ERC al govern.
Em sembla molt bé tot això del Tripartit 2, pel·lícula de Sèrie B, però només si s’explica la veritable causa d’aquesta grissor. Que no hi ha dopers, i que no n’hi haurà mai mentre continuem subordinats a Castella. Una causa que només defensa, desde fa 30 anys, un sol partit del Parlament, que curiosament, no està a la oposició.