És un gremi curiós: tots parlen malament de tots, però tots escriuen bé sobre tots. Aquesta possibilitat de desdoblament és exclusiva de periodistes, escriptors, artistes, crítics i gent de la cultura en general ? i vist des de fora, pareix d?eixa classe de drets que un cop adquirits costa molt resistir-se a exercir-los.
Deu ser aquesta oportunitat, sempre present, de redimir-se mitjançant la lloança escrita el que els permet ferir-se els uns als altres, en les seues converses privades, molt més enverinadament del que és habitual en la resta de cercles, on la gent senzillament parla, parla i parla (bé o malament ? però sense la vehemència, gràcia i estil que són inherents als oficis de la lletra).
Per si de cas, mentre no tinga un criteri millor format sobre aquestes convencions culturals, m?abstindré de escriure massa bé sobre ningú concret. Per a evitar suspicàcies.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!