L’exercici del govern de la cosa pública hauria de tenir grans dosis de coherència i responsabilitat. I sembla que ni una cosa ni l’altra hi abunden gaire. Alerta, dins aquest cove no només hi hem de posar els electes i els digitalitzats, sinó també hi hem d’incloure el que podríem anomenar les forces vives. Dic això perquè el clam contra l’ecotaxa va ser com un bram unànime no només des de les files del PP, sinó també des de certs mitjans de comunicació i des d’altes instàncies econòmiques. Contrasta l’efervescència d’aquests antics i extints bramuls amb el silenci apocat i processional amb què aquests mateixos protagonistes han rebut el brutal increment de les taxes aeroportuàries. I dic brutal perquè si fa no fa, cada trajecte es veurà incrementat amb un euro. Per tant els turistes n’hauran de pagar dos, gairebé el que pagaven per al frustrat import. Amb l’agreujant que els residents, que no tenim altra manera ràpida de sortir de l’illa, l’haurem de pagar cada vegada que vulguem absentar-nos. Per tant, d’entrada les Balears haurien de tenir una consideració especial, en aquest àmbit. A més, hem de tenir en compte que justament hem de ser nosaltres, i quatre aeroports més, els qui sustentin el dèficit de tota la resta. Mal bocí ferm! Mesclem-hi, pertoca, l’afranquiment de les autopistes properes a Madrid, aquest radialisme polític i ideològic, del sistema de transports, que són altament deficitàries i que en rebran gratia et amore la gratuïtat. Una mostra ben evident d’allò que s’anomena discriminació positiva per a fomentar le nacionalisme espanyol. I que en segons quins i qui és tan repugnada i repudiada quan s’aplica a afavorir la cultura catalana o el fet diferencial català.
Article publicat a Diari de Balears, 19.04.2012
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!