HIPOTECA DE CABÒRIES

Ahir vaig anar a la manifestació reivindicativa del 31 de desembre (Jaume I no sabia que aquesta data es convertiria en heavy-comercial i per això els actes se celebren entre sant Esteve i dia 30). Érem, segons uns 1.500, segons altres 3000. Més enllà de la xifra exacta he de dir que érem moltes persones. Jo mateix no en solc ser molt assidu d’aquesta diada reivindicativa, sempre hi ha alguna cosa a fer per casa, alguna cosa a preparar o simplement estàs cansat i ressacós de tanta festa. Ahir mateix n’estava una mica, però és tanta la humiliació soferta aquests dies que era un deure ineludible fer-hi acte de presència i sumar la meva veu a la de tants d’altres.

Vaig estar content d’haver-hi anat. No m’esperava que fóssim tants, però, sobretot perquè la gent, la majoria de la gent eren joves. A diferència de les diades, també reivindicatives, – que sol organitzar l’Obra Cultural Balear el mes de maig, i on gairebé tots ens coneixem de tant de rodolar per aquests averanys de la pàtria i la reivindicació -, en aquesta la immensa majoria eren joves, menors de 25 anys, gent que ha fet la lectoescriptura en català, que ha anat a escola en català, que no té cap complex d’inferioritat per haver-ho fet i que, ho podem dir clar i llampant, també sap perfectament el castellà, però vol viure en català, que és la seva llengua, la dels seus, la de la seva terra. Eren veus quasi blanques per a l’esperança.

I és que en necessitam molta d’esperança. Aquest mig any de govern del PP – que és el mateix PP del País Valencià i també el mateix PP amb el qual filtreja descaradament el sr. Artur Mas- ha estat nefast per a la llengua catalana, a les Illes Balears. Ha estat nefast per a la llengua, ho repetesc, que és la de tots, la de tots els Països Catalans. La que ha de defensar CIU, ERC, SI, el PSM, COMPROMÍS… A Les Balears, aquesta darrera setmana ha estat més que nefasta. En primer lloc, en bon dia dels innocents, els diaris anunciaren que la Llei de Normalització Lingüística quedava buidada de continguts. S’havia escapçat qualsevol article que donàs prioritat al català, se n’havia capolat la lletra i l’esperit. El català no serà, per exemple, requisit per entrar a l’administració pública, quan s’aprovi definitivament. Ho vaig dir ahir mateix al vicepresident del Consell, tant de mal fa la llei, com l’actitud lingüística que es deriva de tant d’enrenou en contra del català.

Però això no és tot. També es facultava als pobles a poder tenir el seu nom en bilingüe. És a dir, la versió castellana al costat de la catalana. I parlant de topònims, el PP, majoria absoluta a l’ajuntament de Palma, va aprovar, fa unes setmanes, canviar el nom de la ciutat, saltant-se tots els informes tècnics: de la Universitat de les Illes, etc., per passar a dir-se Palma de Mallorca. Deien que ho feien perquè era una marca turística consolidada (les marques turístiques i la crisi semblen justificar-ho tot). Però aquest mateix dia, el 28, el dels innocents, es va saber que l’ajuntament de Palma vol dur a terme un concurs d’idees per generar la marca Palma de Mallorca com a reclam turístic. Vaja, no havien canviat el nom perquè en si era una marca, un reclam? A què ve aquest concurs d’idees? És que la manca d’idees que tenen per resoldre la crisi, quan anunciaven que tenien solucions, les han de rescabalar amb mesures contra la llengua per fer veure que fan alguna cosa. Contra la llengua que diuen defensar també el sr. Mas i el Sr. Duran i Lleida (també).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!