HIPOTECA DE CABÒRIES

De moment un poc de tot (nació, reflexió, perifèria, tasts literaris...)

POLÍTICA A LES ESCOLES

22 de desembre de 2019

A les Illes Balears es permet als parlamentaris autonòmics “visitar” totes les instal·lacions que depenen del Govern. Vox va elaborar un llistat de centres educatius -on segons ells es fa adoctrinament-  i els volen visitar. Sembla que faran aquestes visites el trimestre següent. Tot plegat m’ha motivat aquesta reflexió. POLÍTICA A LES ESCOLES Ja em

Llegir més

Un euro per a l’ensenyament

9 de novembre de 2019

Aquestes darreres setmanes l’ecotaxa, l’impost turístic que es paga arreu d’Europa i que els nostres euroPePeistes (sic) volen suprimir, ha estat una de les vedets informatives en aquest petit país nostre. Unes vegades l’han treta a col·lació per torcar les llàgrimes als hotelers damnificats per la fallida de Tomas Cook, regraciant-los amb les bestretes de

Llegir més

La república del ‘Playmobil’

2 de novembre de 2019

Si no fos que hi ha gent que pateix físicament i que té seqüeles segurament irreparables, el caire esperpèntic que pren l’assumpte podria fer una certa gràcia. Segurament, en Berlanga – el Berlanga mitificat dels nostres somnis- faria curt i no li caldria gaire imaginació. Des de la ministra que, sense que li caigui el

Llegir més

Guanyar (o perdre) la credibilitat

13 d'octubre de 2019

Hi ha institucions (o autoinstituïdes institucions) o col·lectius que ho tenen relativament més fàcil guanyar-se, de boqueta, – ei!, no sospirem miracles- les adhesions de la gent. Basta que es facin portaveu d’una qüestió més o menys de moda, més o menys necessària, per guanyar adeptes, likes a les xarxes socials i fer una mica

Llegir més

PUDIR COM CARN DE XINXA

12 de maig de 2019

No sé si la dita és molt canònica o no. Crec que la vaig sentir a dir a ma mare. He fet un mínim rastreig per internet i no l’he trobada així, però sí amb alguna variació: «esser més xerec que carn de xinxa». La volatilitat social, aquest intens i continu canviar de parers, no

Llegir més

“VALOR SEGURO?” NO ME HAGAN USTEDES REIR…

14 d'abril de 2019

Ara, no sé per quina raó, en diuen Karma. Supòs perquè sona a oriental i tot allò que prové de l’espiritualitat de per allà enfora és com a més saludable i conté elixirs extasiants. Abans, aquí potser en dirien la Providència, però sona a franquisme de sagristia i, a més, té connotacions d’un Déu venjatiu

Llegir més

EL NOSTRES PER DE CADA DIA

7 d'abril de 2019

Ho va dir no fa gaire en Cayo Lara, a Palma del Río, (Còrdova) que no entenia com hi havia gent progressista andalusa que pogués defensar el dret de decidir a Catalunya. No ho va argumentar des de la retòrica estantissa de la unitat d’Espanya ni tampoc de la ressuscitada «Unidad de destino en lo

Llegir més

NÚMEROS CANTEN

1 d'abril de 2019

Davant la tessitura d’unes eleccions estatals el nacionalisme progressista sempre topa amb la incertesa de l’aquest any sí. Llavors, fet l’escrutini final, sempre ha quedat amb el conhort de dir, aquest any no, però en tornar serà la nostra. I així, cada quatre anys en període ordinari, més espesses vegades si hi ha hagut alguna

Llegir més

Víctor Labrado, de ‘La mestra’ a ‘Veus, la mar’

18 de març de 2019

Un dels dèficits que té la nostra cultura és la manca de flux entre allò que podríem anomenar les perifèries. Aquesta intercanvi més o menys funciona entre la metròpoli, Barcelona, i la perifèria, Illes, País Valencià. Dic més o menys perquè massa vegades allò que estableix el vincle és el tòpic, la superficialitat, etc. Perquè

Llegir més

DEL TIMBALER DEL BRUC AL VESSADOR DE FAIRY

8 de març de 2019

És veu que això de combatre amb pocs mitjans l’enemic invasor ja ve d’enrere. Potser ens podríem remuntar a la guerra dels Segadors i rememorar l’epopeia de les falçs i altres casolanes armes de destrucció massiva, als ulls, clar està, del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona. Però no anirem tan lluny, i ens quedarem

Llegir més

L’OBJECTIVITAT, EL VAR I EL JUDICI

1 de març de 2019

Aquesta anècdota familiar l’he contada a classe moltes vegades. Potser també l’he escrita en aquests papers. Disculpes per la reiteració, si s’escauen. A classe ho solc treure a col·lació quan surt el tema del realisme i la consabuda història del mirall d’Stendhal per intentar inculcar una petita dosi de relativisme entre els adolescents. Els dic

Llegir més

Els fematers (quasi una elegia)

15 de febrer de 2019

Supòs que uns dels paràmetres a l’hora de fer una anàlisi de la societat és veure qui se n’encarrega d’efectuar les tasques més poc decoroses o més poc prestigioses, tot i que necessàries. Què seria del món sense els carronyaires? Sense els cucs que ens devoren les existències? Les preguntes no tenen res de metafòriques,

Llegir més

CASUALITATS?

9 de febrer de 2019

Una de les estratègies que tenc per dissuadir aquells que a mitjan capvespre em telefonen per oferir-me servicis variats és parlar-los tot el temps en català. I no només contestar-los amb monosíl·labs sinó que intent dur la conversa al meu redol i que l’interlocutor es vegi obligat a fer-me preguntes que requereixin una frase llarga.

Llegir més

“MIOSID” BAUZÁ

26 de gener de 2019

Primer reconèixer que el títol no és original. Basta clicar a sant gúguel (així, a la portolana, o a la manacorina) per adonar-se’n que el mot Mio Cid per referir-se a l’ex senador i ex tantes coses ja circulava cap a l’any 2010. Disculpes per no ser original. Acceptades, doncs, començarem a debanar l’escrit d’avui.

Llegir més

APRENDRE DE L’ABSTENCIÓ

10 de desembre de 2018

Les eleccions andaluses han donat una mica de feina, i qualque maldecap, amb la irrupció sobtada de Vox, amb més força de la prevista. Deixarem els maldecaps per als analgèsics, que per alguna cosa s’han inventat, i endinsem-nos en el fangar de la feina. En primer lloc toca la tongada de les lamentacions. Els murs,

Llegir més