Davant la tessitura d’unes eleccions estatals el nacionalisme progressista sempre topa amb la incertesa de l’aquest any sí. Llavors, fet l’escrutini final, sempre ha quedat amb el conhort de dir, aquest any no, però en tornar serà la nostra. I així, cada quatre anys en període ordinari, més espesses vegades si hi ha hagut alguna incidència com l’actual o la de l’any 2015, s’espera poder tocar amb un dit en el cel en forma d’escó al parlament espanyol. S’ha optat, al llarg dels anys, per diverses fórmules, totes amb idèntics resultats: no hi ha hagut representació. I aquesta vegada? Em conten que el meu amic Joan Baldoví mai no va perdre les esperances que algun dia arribaria l’èxit esperat. Aquesta esperança hauria de ser un referent encara que ja sabem la dita: gat escaldat, d’aigua freda tem.
Si voleu continuar llegint l’article, clicau l’enllaç.
https://www.dbalears.cat/opinio/2019/03/29/325601/numeros-canten.html
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!