A Mallorca, una retxa és el que al Principat en diuen una ratlla. Abans és feien retxes a terra per jugar a bolles, uff, fa tants d’anys d’això! O quan hom fa una feina completament inútil es diu que fa “retxes dins l’aigua”. Darrerament, sobretot, pel Principat, s’ha encunyat la terminologia ratlla vermella, per indicar
(Article publicat al Diari de Balears, 1-12-11) Aquests dies a classe hem explicat la planificació lingüística. Enguany he fet veure als alumnes un matís diferent: no només planifiquen els governs que volen assolir la normalització d’una llengua, sinó que també ho fan els que persegueixen objectius contraris. Per això, hem partit d’una definició de
L’altre dia, el 24 de novembre per ser més exactes, la premsa local de Mallorca informava que una parella d’alemanys havien estat detinguts i posats en llibertat amb càrrecs per haver-se apropiat de 30.000 €. Dit així semblaria que els hipotètics malfactors havien entrat en una casa i havien robat, o que havien estafat
En el meu primer post literari, titulat La dona que donava conversa als vianants, un lector em va fer un amable comentari. A partir d’aquest comentari, n’he bastit una petita història. Fa uns dies en vaig publicar la primera part. Aquí teniu la segona. […] I aquell, per què em mira? No estava bé sepultat
Ja sé que els temps no són gaire afalagadors per fer un elogi del blau. Ni aquest color no ens dibuixa, a les caletes del cor, cap línia d’esperança. Però avui, tornant d’un dinar, he capbussat la mirada dins la transparència de la badia. Semblava un immens tul de seda quieta. A rere hi
El meu primer post a la secció Confitura de paraules, va rebre un amable comentari. A partir del qual he bastit aquest petit conte. És senzillament un exercici literari, que ningú no hi cerqui moralitats ni posicionaments ideològics. Us l’oferiré en dues tongades. Aquí teni la primera part. (Definitivament avui no calia mentir a
No és un desig, és una percepció intuïtiva. M’hi jugaria un pèsol, com diu el mestre Puyal, que un dels que està més preocupat per la victòria aclaparadora del PP és el mateix Mariano Rajoy. I molt més avui que no ahir. De fet, ja hi estava al final de la campanya. Però anem
Aquest és un post d’urgència. Ja ho saben, qui fa feina en diumenge, el dimoni se la menja. Però que hi farem! La malaltia (encara que sigui mental) està a l’ordre del dia i hom no sap mai el moment en què es pot produir l’atac de beneituria, d’obcecació psicòtica. El meu president, perquè
El trenet, enquistat a l’andana, tenia un alenar feixuc. Havia traginat molta carn humana al Dijous Bo. En el vagó, molt entre línies, s’hi podien desxifrar alenades alcohòliques, restes de fum, de porro, aromes multiracials de desodorants globalitzats. Tot necessitava calma. En els seients del meu compartiment, una dotzena esparsa de rostres maldaven per arribar
Avui als meus alumnes de primer de batxillerat, per estudiar les malaïdes tipologies textuals, els he passat un article que l’escriptor Guillem Frontera va publicar al Diari de Balears. El text es titula el cor de la tardor, en homenatge a aquell versos de Bartomeu Rosselló-Pòrcel del poema A Mallorca, durant la guerra civil, que diuen:
L’escenari era gairebé idèntic: una plaça de bous. Els protagonistes agermanats per un mateix ADN: la fília obcecada pel blau gavinal i per en Rajoy. Tanmateix les posades en escenes, diferents. A Saragossa hi havia dos anells, que circumdaven la plaça pel seu interior, de banderes. Una era l’espanyola, l’altra, la senyera, quatribarrada sense
Ja vaig assenyalar els meus temors en el post inicial, un d’ells era que el bloc es convertís en un vici, d’aquells que generarien, segurament, els pecats venials d’antany. Què se n’ha fet d’aquesta mena de pecats carregats d’indulgències? Com està distribuït ara el rànquing teològic de les penes penitenciables? Però de moment és
A Mallorca el pa amb fonteta és un menjar de pobres. Es tracta d’una cosa tan senzilla i simple com pa rostit, és a dir, dur, remullat amb aigua i trempat (res d’erotismes, trempar a Mallorca vol dir amanir) amb oli, vinagre i tomàtiga. Es feia servir en aquell temps de magrors per aprofitar
BONS PROPÒSITS Sempre m’havia mirat això dels blocs amb un cert interès i sempre, quan hi guaitava, em quedava a una petita empenta de llançar-m’hi de ple. Dos dubtes antàgònics em frenaven. Per una banda, si seré capaç de ser prou constat perquè aquest bloc no tregui floridura, per altra banda, sempre m’assetjava el dubte