HIPOTECA DE CABÒRIES

De moment un poc de tot (nació, reflexió, perifèria, tasts literaris...)

1 de març de 2019
0 comentaris

L’OBJECTIVITAT, EL VAR I EL JUDICI

Aquesta anècdota familiar l’he contada a classe moltes vegades. Potser també l’he escrita en aquests papers. Disculpes per la reiteració, si s’escauen. A classe ho solc treure a col·lació quan surt el tema del realisme i la consabuda història del mirall d’Stendhal per intentar inculcar una petita dosi de relativisme entre els adolescents. Els dic que l’objectivitat absoluta, malgrat les pretensions del mirall stendhalià, és difícil d’aconseguir. I els cont que un dia mon pare i jo anàrem a vendre l’anyada d’ametles. Mon pare, que tenia trast a plaça i, per tant, unes balances més o menys fiables, havia fet “la prova”. La prova és el sistema de vendre les ametles sense encetar. S’agafa un quilo d’ametles, es trenquen, es pesa el bessó, el fruit comestible, i es fa una regla de tres. Si un quilo d’ametles dona aquest benefici, tants de quilos… Mon pare anava tot gojós perquè la prova feta a ca seva li havia sortit força galdosa i l’havia repetida diverses vegades amb resultats més o menys semblants. El mercader va fer l’operació davant ell i quan li presentà el resultat final el seu rostre es va constrènyer gairebé tant com la rialla de na Soraya al final de l’interrogatori del judici del Procés. Si mon pare no hagués estat un home que va fer la conformitat alguna cosa més que un lema estic segur que li hauria fet repetir la prova. Així mateix li manifestà la seva estranyesa. El mercader li ho digué amb claredat diàfana: segurament no havia estat, mon pare, tan primmirat a l’hora d’eliminar fruit defectuosos i que ell sí havia tret amb la conformitat del venedor. Al final, mon pare li demanà, com a per curiositat, perquè agafava les ametles que faria servir per fer la prova amb un pot i no amb la mà. El mercader li va satisfer l’endarrer. Va dir, i jo hi era davant, que si les agafava amb la mà, la mà anava involuntàriament i instintiva a les ametles més bones, per tant hi havia el perill que la prova sortís adulterada i sempre en perjudici del comprador, en canvi, el pot era objectiu.

Si voleu acabar de llegir l’article, clicau a l’enllaç

https://www.dbalears.cat/opinio/2019/03/01/324655/objectivitat-var-judici.html

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!