Ara que ja ens han dit que sí, que ho saben que ens estan robant, i què? una breu reflexió sobre l’odi a Catalunya. La cosa mereix molt més que un article de 200 paraules, però podria servir per començar.
La Manyana, 17 . 7. 08
Del castellà en perill.
Estem assistint, garratibats, a un dels atacs més ben organitzats dels fatxes espanyols contra Catalunya. La cosa està arribant a l’esperpent, un gènere clàssicament espanyol. En la seva imbecil·litat, i perdó per l’expressió, han arribat a dir que el turisme està en perill pel menyspreu al castellà. Cal ser molt ruc per dir una cosa semblant. Que Catalunya sigui el destí turístic més important i des de fa uns quants anys, els deu semblar una casualitat, o potser el fruit dels seus esforços. Per això ells segueixen fent propaganda dels seus manifestos i aconseguint adhesions a tort i a dret. El pare i promotor és el Pedro J. aquell del Mundo, un tipus de moral i conducta irreprotxable, públicament i privada, com és sabut. El PSOE, a canvi de no col·laborar en la tangana, ens farà empassar-nos la tercera hora, el retard de rodalies, un aeroport de segona, i dues tasses de cafè, però aquesta és una altra història. Tractava d’explicar-me aquest odi a Catalunya i em sembla que ho podré resumir en un breu comentari que ofereixo a la consideració del públic i diu: “Una bona part de l’odi dels “intel·lectuals” espanyols a Catalunya es deu al fet que ells saben molt bé que a Espanya, i especialment a Castella, ja no porten boina gràcies a Catalunya. I això és així no des de fa quatre dies sinó ben bé des del segle XVI segons que consta a tots els llibres d’història, de filosofia, de literatura i d’art. I això no ho perdonaran mai”. Em sembla a mi, vull dir.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
M’acabo de posar el mans lliure del cotxe en italià, porca miseria.
Posaré un exemple molt curiós i del qual espero equivocar-me.
L’exemple és l’Alguer, ciutat agermanada, entre d’altres, amb Balaguer. La seva llengua històrica és el català però practicament tothom parla l’italià. El sard no s’escolta per enlloc…. Però la curiositat és que cada cop s’escolta més l’espanyol. I la curiositat més gran és que molts dels que allà parlen l’espanyol són catalans. Es a dir, iels turistes catalans intenten parlar amb català i quan veuen que quasi ningú els enten parlen amb castellà. (com si el castellà fos més fàcil per un italià) Amb la qual cosa amb el temps suposo que els botiguers, comerciants i sector turístic de l’Alguer acabaran aprenent el castellà. Espero equivocar-me però no m’estranyaria gens que aquesta llengua tan perseguida que es el castellà inclús es converteixi en majoritaria a l’Alguer. M’imagino que en veure’m de més grosses….