Breu reflexió sobre les vacances del personal d’ensenyament i de com han d’anar canviant les coses. També hi ha un cert punt d’ironia en el tractament del tema.
La Manyana, 26.6.08
De les vacances pagades
Els del gremi de l’ensenyament acabaran fent un mes de vacances i encara gràcies, perquè els temps estan canviant i el nens actualment no tenen família que se’n pugui fer càrrec d’ells durant tot un estiu, i algú s’haurà de quedar amb els nens dels pares que vulguin marxar l’Agost de vacances sense els nens, que em sembla, una opció digníssima i lògica. Ja em contaràs qui, després d’estar treballant un any seguit, tindrà el bon humor d’anar-se’n amb un parell de marrecs a una platja o altra o, alternativament, a una muntanya o altra, allí tot el dia amb els nens pegant la pallissa, sense Play, ni ordinador, ni res. Una setmaneta encara, però un mes?… No. Serà molt millor que es quedin en alguna casa de colònies, campament, escola o institució lùdico-educativa del gènere. I em semblarà correcte. I algú els haurà d’atendre. Qui millor que els professors que han tingut durant tot el curs i els han de tenir encara tot el curs vinent? Ningú. Aquesta serà la solució pedagògicament correcta, no ens enganyem. De moment, però, els d’Ensenyament, segons el poble pla, tenen sis o set mesos de vacances, sense comptar Nadal i Pasqua i els han d’aprofitar. Un conegut, professor de secundària, m’ha dit que els tres primers mesos se’n va al Katmandú. Els altres dos els té repartits entre Montecarlo i New York i després diu que està dubtant si farà una volta al món o un creuer amb el Queen Mary 2, o s’estarà a Hawai amb la París Hilton. També té problemes, ja ho veus.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
D’ensenyants vam passar a educadors. Però no quedava prou clara la nostra nova funció. A partir d’ara haurem d’exercir de pares pedagògics. I durant l’estiu, lúdicopedagògics.
És el nostre deure i és la nostra salvació.
…que la societat ha traspassat TOT el pes de l’educació als muscles dels professors? Els pares d’avui dia tenen clar que és la seua obligació educar els fills, donar-los valors?
L’escola està per a formar, però els xiquets s’eduquen també a casa i al carrer -cada cop menys, em temo.
Salutacions.
Un bon professor certament, no té preu. ..La desgràcia és que n’hi ha ben pocs. Actualment la majoria (estic generalitzant per si no es desprengués del post) són insegurs, sense autoritat, mediocres, poc objectius,funcionaris… I sí fan 4 mesos de vacances o més. El mes de juny practicament només posen notes, les classes s’acaben al maig. Al juliol els que es formen, reciclen i aprofundeixen els coneixements no arriben al 20%. Això sí, quan hi ha jornades, seminaris, etc.. cobrar dietes,allotjament i uns bons tiberis que no faltin. Per sort a l’estiu els docents descansen, per no estressar-se evidentment, i hi ha els monitors d’esplai els que s’encarreguen de la xicalla. Ja que després de tot això, tenen depresions. (és el col·lectiu que més en té) Clar treballen massa, i això explica els seus viatges, Katmandú, Montecarlo , NY. Ja sé sap que contra la depresió el milor és viatjar, i més si es continua cobrant el 100 per 100 del sou. De l’1 de setembre al 15 de setembre les escoles tenen la possibilitat d’obrir: doncs l’estiu pasat van fer-ho prop del 10%…. les ampes ho desconeixien, els xiquets no volien anar-hi pq estaven milor a casa, o els docents estaven deapareguts? Chi lo sa?
Ho he dit hi ha bons docents, entre els quals t’incloc, però aquest corporativisme algú me l’hauria d’explicar.
Salutacions Rafel
La veritat, jo no em posaria davant d’una colla de 25 menors d’edat ni que em donessin 6 mesos de vacances pagades amb viatges varis inclosos, i trobo que a l’estiu anar a classe a aprendre els pronoms febles o similiars seria una tortura, sobretot tenint en compte que les escoles no tenen aire acondicionat. I que la majoria dels mestres es passen la formació post-grau per un “puesto”.., bé val més que no parlem d’altres professions. Però el que no acabo d’entendre és , per que a algunes escoles hi ha periodes que només van a classe al matí, per que aquest any per exemple, es van acabar les classes en dijous, i que quan s’intenta allargar una mica, posem 5 dies , del juliol no n’ha parlat ningú mai, s’aixeca una onada d’indignació: surt l’estres dels mestres, (sembla quesón els únics que estàn estressats) i i insinuant o dient clarament que els pares el que volen és treure’s els nens de sobre, cosa que estic segura que no és cert en la majoria dels casos, de fet la majoria dels pares que coneixo cuiden i estimen els seus fills.
No , no soc funcionari, i per tant no soc professor. Va ser una opció que vaig prendre un bon dia de fa uns vint anys. No vull presentar-me a unes opos, vaig dir, i ser “educant” d’una sèrie d’energúmens amb la testosterona pels núvols (jo ho havia estat i sabia el pa que s’hi dona).
Si, ho confesso. Jo vaig ser un d’aquells alumnnes que ballaven els “pajaritos” a classe, que revoltaven el que podien quan detectaven un/a mestre/a dèbil i manipulable, que feien tantes piles com es podien fer, que feien el que ara es diu bulling als empollons o als que nosaltres crèiem tontets (ara veig que els gilipolles erem nosaltres, coses de l’edat suponc).
Dit això i concloent: els mestres i els metges, doble sou i sis mesos de vacances, que la vida és molt dura.