dijous 10 de febrer de 2022
Dario Fo en el seu “Manual mínim de l’actor” explica que un dia va assistir a la projecció d’un documental que es deia: “Angola i la consciència d’un poble sotmès.”
Explicava que la gent d’Angola, “havien patit el domini portuguès durant segles i havien perdut amb el pas del temps, tot nexe, tot vincle amb la seva pròpia història, el seu propi origen”.
Acaba l’article dient que: “un poble sense cultura no té dignitat, no es preocupa per les seves arrels i per això no té cap desig d’alliberar-se i menys encara de lluitar”.
Mira tu que parlant d’Angola, un poble d’esclaus sotmesos a una metròpoli colonial que els ha explotat durant anys, no sé molt bé per què, m’ha vingut al cap la situació actual de Catalunya i Espanya.
La voluntat que tenia Portugal de què els angolesos perdessin la seva llengua i tota connexió amb els seus orígens, m’ha recordat l’obsessió espanyola de què els xiquets catalans sàpiguen sobretot castellà i que tots plegats, donem el català per acabat, aquí i al Parlament europeu.
M’ha vingut al cap aquell mala persona que es deia Wert, que va arribar a dir que l’ideal era que els nens catalans pensessin en castellà.
Potser sí que aquesta voluntat de fer-nos oblidar la llengua i la cultura ha tingut èxit tot i que ens pensem que no, que ja va prou bé.
Potser és per això que Catalunya no manifesta cap interès en alliberar-se i menys encara per lluitar i els seus polítics només organitzen festivals benèfics i sopars de duro.
També pot ser que estigui exagerant, no?
Salut i república.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!