dijous 11-1-2024
Els espanyols estan de pega. Van perdre les eleccions i no han pogut formar govern, que és una prova d’haver perdut, i no s’acaben d’aclarir.
Acostumats que estan al tarannà imperial i manar a mig món, ara han de veure com el seu domini sacrosant està en mans d’un tipus fugat de la justícia en el maleter d’un cotxe, un delinqüent colpista que s’amaga a una casa de Bèlgica que, per cert, estan pagant els espanyols. Segons que diuen ells.
I no ens enganyem: una cosa és pagar-li la casa i l’estància al Sr. Borbó pare, que s’està allà a Can Morisco tan tranquil·lament fent festes amb una part de la seva família i això ho veuen bé perquè sona a regne, a Majestat, i una altra cosa és estar pagant la casa d’un miserable català, fugat de la justícia espanyola manipuladora. Això és més del que un honrat espanyol pot suportar.
Per això, la majoria de comentaristes i politòlegs hispanopensants repeteixen fins el cansament que qui mana és lo Puigdemont. Amb això humilien el Govern espanyol i atien les ànimes dels espanyols de pro, la “reciedumbre de l’alma española”.
Fet i debatut però i gracietes a banda el que algú ens hauria d’explicar és com és possible que un partit català independentista entengui que estan posant en perill l’amnistia i un altre partit català independentista, llegint el mateix paper, entengui que no estan posant res en perill.
Hi ha una lluita de partits catalans que ens està fent més mal que una altra cosa. Potser caldrà començar a passar de partits.
Hauríem de trobar la fórmula.
Salut i república
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!