Estic acabant un escrit per demostrar que Déu no pot existir i m’està costant més del previst perquè tot sovint em trobo com si hagués de demostrar que la Terra és rodona o que les pedres pesen….
Una de les proves més boniques i més ben raonades que he trobat de l’existència de déu, és aquella que afirma que argumentar sobre la seva no existència, és una prova de l’existència. Es bonic i no ho negaré, com és bonic un problema d’escacs, una demostració matemàtica o un sudoku molt difícil. No es pot negar la subtilesa del pensament, la giragonsa verbal, la doble paret. Es una prova d’intel·ligència. Inútil, possiblement, però bellíssima, i té el seu mèrit.
Es, però, com dir que si afrimem que el ratolí Peris és un invent de les nostres mares per fer-nos més o menys passadora la pèrdua d’alguna peça dentària en la nostra més tendra infància, si afirmem que el ratolí Peris no existeix, a la base, profundament, segons els bons teòlegs, estem afirmant la seva existència.
No negarem, insistim, que l’argument és bonic, subtil i, fins un punt, poètic. Té el seu mèrit però és una bajanada de primer ordre perquè el ratolí Peris no existeix i Déu tampoc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
.
Estic trasbalsat, descol.locat, amb sentiments contradictoris, no veig rumb, m’agradaria que algú m’expliqués alguna cosa.
Compatir govern amb un president estilinista-espanyolista perillosissim, uff.
És que l’altra banda tampoc pintava gaire bé, i la oposició ni pensar-hi.
Cap on anem?
Artesa de Segre
D’aquest argument tan bonic s’en diu la l’argument Ontológic i va ser argumentada per Sant Anselm. Si mol t’interessa pot llegir-te "San Anselmo y el Insensato y otros estudios de filisofia" de Julian Marias (ves a alguna biblioteca perque és un llibre molt antic). Seria un repte que l’acabessis.