Escric aquestes ratlles encara una mica més irat, com si fos possible anar més rabiós del que les nostres pudentes elits econòmiques i polítiques em provoquen cada dia. Després del tancament de TV3 fa un parell d’anys a mans del mamarratxo Francisco Camps, l’engolat furta-vestits, el tall de RTVV comandat per Alberto Fabra, el moniato xupla-nyores, borrec de la FAES, i el tall de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació, ara el diari LEVANTE-EMV censura la petita i honesta columna que durant 16 anys l’escriptor Manel Rodríguez-Castelló ha anat edificant pacientment amb un català preciós i impecable i una temàtica sempre atenta a la realitat valenciana. Les seues columnes eren una d’aquelles poques coses que justificava comprar encara un diari abocat a la desfeta.
Mentre el diari i la TDT del mateix nom i amo -el senyor Moll, propietari de Prensa Ibérica- s’afanyen a recollir les despulles del tancament informatiu valencià, a fer caixa amb les properes Falles sense Canal 9 i a afalagar el reaccionarisme valencià, homes com Manel i altres intel·lectuals catalanoparlants i catalanoescrivents destorbem davant la darrera ignomínia d’un diari que ha perdut l’escàs crèdit que conservava davant la gent que pensa.
Demane a tots els escriptors, periodistes i activistes culturals que teniu un blog que feu córrer per les xarxes digitals el que el Levante no ha volgut publicar.
Per això, crec que el millor que puc fer per a solidaritzar-me amb Manel -em podria haver passat a mi que ja me n’han passat unes quantes així en aquest territori d’inquisidors- és reproduir amb el seu permís el text que ens ha enviat a uns quants col·legues de ploma i les dos columnes que ja no apareixeran mai al Levante-EMV. Aprofite aquest escrit per retre el meu reconeixement a Montse Anfruns,una altra pèrdua irremeiable.
I ara el que ha escrit Manel Rodríguez-Castelló:
Amigues i amics, per si és del vostre interès us envie la columna que Levante-EMV no va voler publicar la setmana passada al·legant que era un tema personal (!). Jo n’he dit censura, amb el precedent d’un altre de dedicat a Alfonso Rus que tampoc no em van publicar. Quan ja havia enviat la columna de demà, en homenatge a Montse Anfruns, l’encarregat de la secció m’ha fet saber que havien decidit prescindir de les meues col·laboracions per la “deslleialtat” d’haver fet pública la censura al meu bloc. Després de setze anys dol una miqueta haver de dir adéu en tals circumstàncies, de manera que preferesc dir-vos gràcies per la vostra atenció i fins ara. Salut.
Manel
Onoris causa
Manel Rodríguez-Castelló
Em pregunte si l’opacitat i arbitrarietat que solem atribuir al món de la política i les seues institucions no necessita com l’aire que es respira l’opacitat i arbitrarietat simultànies de l’economia, no ja a gran escala, per descomptat, sinó en la de les petites transaccions diàries. Causa i efecte? Ou i gallina? O complementarietat que ens fa la vida més difícil i en trau bon profit, que d’això es tracta. Els reportaré un cas kafkià, real i personal, que m’ha passat amb ONO, com els passa a tants veïns en els seus contactes amb la cara oculta de la publicitat, l’economia pura i dura i les empreses dites de serveis. La qüestió és la següent: ONO em cobra per uns serveis que no he sol·licitat ni rebut per valor d’uns 70 euros. Com que es tracta d’un error, confie que ho solucionarem amb trellat en un tres i no res. Després de múltiples peripècies (els estalvie la part lingüística de l’abús de poder) i de no sé quantes estúpides sintonies d’espera, una veu de senyora que habita en algun lloc de la galàxia invisible i el nom de la qual ignore, em diu que la meua reclamació és desestimada perquè a ella li consta la comanda i l’entrega (ignore també de quina manera li consta tot això en el seu més enllà) i que no em tornaran els diners de cap manera. Em preguntar-li amb intenció si la sol·licitud havia estat realitzada des del telèfon de casa que en aquell moment fèiem servir, em respon que es pot tramitar des de qualsevol lloc i que només has de dir nom i DNI.
–Però això ho pot fer una criatura! Són coses de domini públic. Com és que no verifiquen la identitat del client quan fa una comanda, rep l’article i se li passa la
factura?
–Em tem que algú ha suplantat la seua identitat.
–I això és molt greu? Aquest matí m’he mirat a l’espill i no he notat res.
–Jo de vostè aniria a la policia. Bon dia.
Una empresa de comunicació incomunicada, amagada sota veus impertorbables i anònimes; especialistes en fibra òptica incapaços de veure la falsa comanda d’un
client fantasmagòric, o simplement un robatori que es pepetra cada dia i que
alimenta l’opacitat del sistema i la indefensió del ciutadà. Els sona? A mi m’han
volat els diners, el telèfon fix i internet (comprendran que després del desgavell,
me n’havia de donar de baixa), però ONO perd molt més. Temps al temps.
LA VEU
Manel Rodríguez-Castelló
Quasi al mateix temps en què consumaven l’enèsim atac a la llibertat d’informació i d’expressió tancant les emissions de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació al
País Valencià, Montse Anfruns queia derrotada per la dalla implacable de la mort.
Miserable sincronia la que ens segava dues veus precioses d’un sol colp i ens deixava més nus enmig de la intempèrie desolada d’aquest temps. Feia a penes
deu dies que, traient les últimes forces del seu cos exhaust, l’actriu, cantant i poeta, flanquejada per Isabel Robles i Pere Bessó, presentava el seu llibre Els plecs íntims, corprenedor testament poètic i vital, en la càlida tensió de la sala plena de gom a gom de Ca Revolta. Montse havia nascut a Guardiola de Berguedà i crescut a Tarragona abans d’instal·lar-se, ben jove, a València, on exercí la catalanitat del nostre laberint amb la senzillesa de qui es definia dona d’arrel com l’antiga olivera, atenta a construir ponts de sensibilitat i tendresa on d’altres només hi caven fosses i estultícia. Potser és aquest, en consonància amb la bellesa i profunditat del seu art, el tret que més bé la identificava: la manera com regava d’amor tots els llocs per on passava. Montse Anfruns ha estat molts anys lliurant la seua particular batalla contra la mort, enmig del dolor i la consciència que coneix les fites, i no li recorde ni un moment sense el seu somriure ni l’halo de pau i enteresa que la voltava. La poesia, sense la seua veu, perd la rapsoda més clara, la força del cant que puja des de la terra. Ací morim i també ens maten, ens condemnen al silenci, ens persegueixen amb la seua fòbia anticatalana i els seus privilegis de classe
depredadora, amb la porra de les seues multes i el mànec de la paella de les seues lleis. La memòria de l’amiga, però, també és aliment d’energia i esperances, fidelitat a l’arrel de les veus més autèntiques. “Sense braços, / sense muscles, / sense pit / em deixaran, / i amb l’ànima defensaré la casa del meu pare. / Em moriré, / es perdrà la meua ànima, / es perdrà el meu llinatge, / però la casa del meu pare / restarà / dempeus”. Com Gabriel Aresti, Montse Anfruns ens llega la més bella lliçó de vida i veritats de paraules per continuar el difícil viatge, la prova indeleble de la seua fidelitat. Sabem, com ella, “el mal que fa l’agulló de l’aranya”.
Ens volen privar de totes les veus i del dret d’existir lliures, ens maten. Però cal mantenir-se dempeus amb tota l’ànima fins que “No hi haurà cap més lluna” i “El
foc encendrà l’aigua”.
Manel Rodríguez-Castelló
manel.rodriguez.castello@gmail.com
una selecció de la meua poesia a
http://www.cervantesvirtual.com/bib_autor/manelrodriguez/
columnes i altres escrits
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A Madrid per fer coses com les que em feren a mi posaren a ONO una multa de més de 50.000 €, però a colònies sembla que tenen les mans més lliures (rotllo Urdangarín).
Una empresa surrealista que deu tenir dret de “pernada” de part de l’administració per fer el que li roti.
Abans teníem senyors feudals, ara tenim companyies feudals que poden maltractar tot el que vulguin els serfs de la gleva. A l’Estat espanyol hem sortit de l’Edat Mitjana o és només “una readaptació”?
Una raó més per fugir de semblant cau d’abusadors i d’ignomínies sense fi.
Quines ganes de perdre’ls de vista!!