gerard quintana
Cargol treu banya
TREU BANYA
Em sembla que aquesta és la primera vegada que he tingut clar el títol del disc abans, fins i tot, de fer la tria de cançons i entrar a enregistrar-les.
El proper treball discogràfic durà per nom: TREU BANYA.
El cargol amb el seu ritme característic surt de la closca i esten el seu contacte amb la terra arran de panxa mentre apunta les banyes cap al cel, amb els ulls al capdamunt, una mena d’antenes carregades de terminacions nervioses, que el fan sensible als perills i l’adverteixen de quan ha d’entrar de nou a la seva closca, i el dirigeixen després una altra vegada fins a dalt de la montanya.
Un animal que exemplifica el nomadisme.
Més enllà del temps.
I que té com a casa la forma més comuna de l’univers: l’espiral que dóna també forma a les galàxies i a les borrasques per damunt dels nostres caps, però que també corona les nostres closques en aquell punt on es troben els cabells arremolinats.
Em sembla realment suggerent.
‘De fet quan vaig estrenar, fa uns quants mesos, aquest blog, ja ho tenia força clar. No és casualitat que el blog es digui: “Cargol treu banya”.
Cada vegada m’agrada més treballar al voltant d’una idea i anar teixint amb llibertat però amb una certa coherència interna que de vegades no és evident ni aparent i m’ajuda a trobar un camí pel qual avençar.
En aquest cas està clar que hi ha voluntat de sortir fora de la closca i mirar cap a enfora, més enllà del tó més intimista dels darrers treballs. El sentit melòdic i el lirisme dels textes segueix essent marca de la casa, però l’energia i la dimensió dels temes és més gran. ‘
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quan vaig sentir el teu ultim directe,en general estaba molt ben presentat i produit.
Ara be ; vaig trobar a faltar una bateria.
Aixo entronca amb el teu ultim comentari.
Per tal de no enrrotllarme com una persiana passe a contarte una trista anecdota que em va passar a la biblioteca general de Valencia.
A este ultim lloc es presten multitud de llibres i demes material audiovisual.
Doncs be estaba ja en la cua,i duia mogollo de material referent a rock catala en general quan em vaig possar a parlar amb l home de darrere sobre el material que ens enduiem.
I quan li faig el comentari sobre el tipus de material que duia en la ma , va i em solta:
-Ah¡¡¡.Pero eso existe?…
Lo dit, Gerard ,es MOLT TRIST.Per desgracia "la Rita" es infinita…
Proximament mes comentaris i critiques, sempre en positiu , sobre la teua obra.
A proposit , eixa biblio esta molt prop del teatre Micalet on actuares fa poc mes d ‘ un any.
Com el titol del comentari esmenta a partir d ‘ ara t escriure de tu.I es que jo tot el que siga mantindre les formes amb gent que no conec personalment…
des de la Fusta gironina, fins el vallès Barceloní,
Escocès l´un, Català l´altre.
vibracions, energia.
hem de treure la banya,
i pujar ara ja a la muntanya.
doncs a la meseta no hi ha saviesa.
gràcies.
bon dia!
m’alegra que ja estiguis per aquí contant algunes coses del pròxim treball. ja hi han ganes de sentir-lo!
certament els cargols són uns éssers molt curiosos. fins i tot el procés de construcció de les seves closques dóna que pensar!
tots hauríem de ser una mica cargols: assaborir lentament la terra, amb la vista posada al sol!
això que expliques d’anar teixint al voltant d’una idea, també és una mica espiral 🙂
tota espiral ha de tenir un centre (encara que sigui un forat negre!) al qual dirigir-se (o allunyar-se’n).
finalment, les idees aparentment incoherents, es connecten formant una gran xarxa, un teixit, com dius, viu.
ja ens aniràs contant com va la tria i la gravació!
fins ben aviat!
hola gerard, trovo que el titol es ideal, quina llastima que molta gent no trovi com treure les banyes, per circunstancies, segur que tú ens ajudarás. molta llum i que el temps no s´aturi mai.
osigui que el cargol deixa de banda els paisatges interiors per treure el cap i mirar al defora. pinta bé 🙂
colta, però entre els músics que comentes que t’acompanyaran en la gravació hi trobo a faltar la Rosa Pou. La seva veu femenina era un bon contrapunt a la teva en molts temes de les claus de sal. Si em permets un humil consell, jo no en prescindiria 🙂
Apart d’aquest magnific bloc, nosaltgres també seguirem la grabació pas a pas desde la nostra web http://www.musicaglobal.com i desde el nostre bloc http://blocs.mesvilaweb.cat/musicaglobal
Salut a tothom.
Moltes gràcies per avançada…Està bé treure les banyes de la closca per contemplar el que t’envolta, encara que a mi ja m’agrada de tan en tan quedar-me a dins i "Les claus de sal" m’hi ajudava quan necessitava un moment de calma i reflexió…Està bé que vulguis transmetre energia perquè de fet hi ajudes amb les teves lletres i cançons.
Gràcies per ser-hi una altra vegada.A Vic se t’espera.