gerard quintana
Cargol treu banya
PROCÉS: Menys és Més
Fa uns quants dies que lluito per trobar una estona i poder entrar a escriure unes ratlles. M’ha costat però per fi ha arribat el moment. Ara mateix estem en una pausa de tres dies, mentre a l’estudi de gravació enregistren un disc de jazz, i jo miro de prendre una mica de perspectiva i gaudir de bona companyia.
Ha estat una semana una mica estressant, però sobretot per coses alienes a la pròpia gravació. No us ompliré el cap amb els meus problemes amb la Renfe o amb els horaris dels avions, o amb els problemes de llum, tot i que també ho he patit tot plegat d’una manera o altra aquests darrers dies.
Després de la visita del Jaume Maristany, que va posar un parell de flautes i un parell de saxos, he vist que som en aquell moment en el qual he de vigilar i no deixar-me portar per la densitat. Vull que les cançons sonin orgàniques i naturals, sense vestir-ho tot de grans arranjaments amb grans reverberacions.
‘Demà dimecres tornaré a cantar i el dijous vindrà l’Àlex amb el violí i tancarem gairebé de forma definitiva el capítol d’instrumentistes. Només faltarà la visita del Javier Mas en un parell de cançons.
La veritat és que la gravació podria no acabar-se mai, però un ha de dir: “fins aquí hem arribat”. Potser el punt més delicat de la gravació és saber aturar a temps i no deixar les cançons amagades darrera d’uns sons que no li eren especialment necessaris. Posats a triar prefereixo l’austeritat que no pas l’abundància excessiva. El projecte ja és de per si, abundant. Ara mateix som al límit d’espai d’un cd normal: 70 minuts de música, i no hem comptat els espais entre cançons ni altres detalls. Després de tres anys des de Les Claus de Sal prefereixo ser generós. Molta llum
‘
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per altra banda, el bloc també pot ser un mitjà per desfogar-nos una mica tots plegats. Per tant, en sembla molt bé que expressis els teus sentiments.
Per cert, l’altre dia et vaig enviar un correu que desconec si has rebut o no, però si no et ve de gust contestar-lo, no passa res Gerard.
Rep una ben forta abraçada, amb afecte,
Ramon
… i seguiré ben pendent de la nova criatura que està a punt de néixer. Un petó!
aquesta sensació que descrius crec que és brutal: és una mena d’ansietat positiva, la que et dóna vida i et fa créixer: com ordenar, escollir (o diga-li com vulguis), cada cançó, cada nota, etc; perquè prengui la forma que tu vols, la mida justa!
situacions com aquestes són les que alimenten la flama dins d’un mateix, realment et fan sentir viu, no creus?
quines ganes d’escoltar aquest disc! molta llum!
renoi, quina sorpresa!
no esperava trobar pas un bloc com aquest en el catapings… últimament no tinc gaire temps per bloguejar però de tant en tant, m’hi fico… i és allò que sense saber com trobes un tresor… bé, de fet m’agrada… en fi…
recordo quan vas venir a Premià que et vaig comentar que vaig utilitzar paraules teves per fer un brisall. Et donava les gràcies per les claus de sal…
espero que ben aviat pugui agraïr-te també aquest nou disc
ens llegim
una abraçada
Cada dia que tens un momentet per comentar com va tota la feina es pot veure que el CD s’està consolidant satisfactòriament, i que allò que fa un temps ens quedava tan lluny se’ns aproxima sense adonar-nos-en.
Simplement, felicitats Gerard, per tota la feina.
Freski
No et pots ni imaginar lo feliç que ens ha fet que estiguis treballant en un nou disc i que donis senyals de "vida", ens omple tant la teva música que et trobavem molt a faltar.
Gràcies, gràcies i gràcies per tot!
Es genial tenir la oportunitat de poder xerrar amb tu o al manco poder contactar de qualque manera (tot i que no sé ben bé si ho rebràs, aquest ès el segon intent…)
Ah! M’encanta això que dius de que les cançons sonin "orgàniques i naturals" i de que prefereixes "l’austeritat a l’abundància excessiva", hi estic completament d’acord, les coses més simples i senzilles sempre són les millors.
Una forta abraçada des de Mallorca i ens veim el pròxim 24 d’agost a Porreres!
No et pots ni imaginar lo feliç que ens ha fet que estiguis treballant en un nou disc i que donis senyals de "vida", ens omple tant la teva música que et trobavem molt a faltar.
Gràcies, gràcies i gràcies per tot!
Es genial tenir la oportunitat de poder xerrar amb tu o al manco poder contactar de qualque manera (tot i que no sé ben bé si ho rebràs, aquest ès el segon intent…)
Ah! M’encanta això que dius de que les cançons sonin "orgàniques i naturals" i de que prefereixes "l’austeritat a l’abundància excessiva", hi estic completament d’acord, les coses més simples i senzilles sempre són les millors.
Una forta abraçada des de Mallorca i ens veim el pròxim 24 d’agost a Porreres!
Sóc una negada buscant la teva agenda de concerts o… directament no existeix???
Espero que molt aviat puguis treure banya al mercat i comencem de nou amb gira!!!
Anna de Menorca ^^
Hola Gerard, soc la Tresa de bcn (no s
Hola Gerard,
M’agrada molt la idea que tinguis el teu blog i que tots els que ens agrada la teva manera de pensar, de viure, etc… poguem gaudir dels teus comentaris i les teves visions de la vida. Des dels 15 anys que sempre he tingut la mateixa sensació cada vegada que et veig, et llegeixo o et penso. Ara en tinc 31 i em continues transmetent el mateix, la mateixa mena d’energia.
No saps qui sóc, ojalà poguèssim prendre un cafè tranquil.lament algun dia però entenc que si fessis cas a tothom no tindries prou vides….jejeje. Així que m’hauré de conformar en seguir-te coneixent com la majoria ho fa: a través dels teus discs, entrevistes, concerts, etc… He vingut tantes vegades i tantes vegades m’hauria agradat tant prendre un cafè amb tu… Almenys perquè sàpiguessis qui sóc i em tinguis present, sàpigues que existeixo…!
Per cert, aquest any no faras res a les festes de Gràcia? Recordo l’any passat que va ser molt maco…i tb recordo l’anècdota dels "dàtils" (te’n recordes que una noia de cop i volta va dir: "-avui és dijous i no hi ha dàtils…"??). Jajajajja…Jo estava asseguda al costat d’aquesta noia i em vaig riure tant!!!! I tu, com era d’esperar, vas sortir de la manera més natural…
Bé Gerard, ho sento per la taladrada… però ja veus que intento aprofitar tot el que tinc al meu abast per poder arribar a tu, encara que sigui d’una manera molt "light"… A veure si finalment algun dia es compleix un dels meus somnis, que és conèixe’t en persona i xerrar tranquil.lament…Una altra cosa: em podries recomanar algun llibre? Sé que a tu tb et van els temes d’ energia universal, etc… Jo n’he llegit molts però m’agradaria que tu em diguessis algun que hagis considerat interessant sobre energia universal, senyals dels destí, coincidències, sincronicitat…
Un petonas i molta llum (tu en tens molta per donar)!!
Nuri
Hola Gerard!!
No fa molt vaig trobar aquest espai i no m’ho podia creure quina alegria, tenir aquesta possibilitat de poder-te escriure unes línies i sabre que tu en qualque moment les podràs llegir amb fa molta alegria…Fa molt d’anys que en seguesc i tantes vegades has vingut a la illa he intentat venir i gaudir dels teus concerts, que sempre son molt especials…..
No tenia coneixements,de quins eren els teus projectes ara ja mos tens ben informats i estic feliç de que traguis un disc nou,desitjat ja poder-lo escoltar.
Be doncs mos vèiem d’aquí res a Porreres, esper gaudir molt de tornar-te veure i sentir.
besades.