gerard quintana

Aquests darrers dies s’ha accentuat la sensació que tinc quan escolto gent sense autoritat moral que s’erigeix en jutge omnipresent.
No sé si heu tingut l’oportunitat de veure la pel.licula sobre Lluis Llach, “la revolta permanent”, que en qualsevol cas us recomano.
Et trenca el cor veure l’oblit que han viscut les victimes del terrorisme d’Estat de l’any 1976 sota la ma inquisidora de Manuel Fraga Iribarne, actual senador de la cambra baixa espanyola.
L’hipocresia de la classe política no oblida només les persones sinó també els pobles.
El passat dia 10 de març vaig tenir l’honor de participar en la conmemoració dels 48 anys d’alçament del poble tibetà contra l’ocupació xinesa, a la plaça de Sant Jaume i organitzada per La Casa del Tibet de Barcelona.
Un poble que troba el silenci dels principals mandataris mundials com a resposta a les seves reivindicacions legítimes, davant l’atractiu del mercat xinès que qualsevol país ambiciona.
Kuwait va ser envait per molt menys.
La tragèdia d’aquest poble que sovint s’ens amaga darrera la seva actitud vital positiva i basada en el budisme com a filosofia de vida i religió, és real i no sembla tenir sortida. Molt aviat no quedaran generacions nascudes sota un Tibet lliure.
Mentrestant els ulls del món miren cap a d’altres melics.
‘ L’any 1949 el Tibet va ser envait per les forces d’ocupació de l’exèrcit xinès. Durant deu anys les injerències i l’opressió sobre el govern i el poble tibetà no van fer més que augmentar fins que fa 48 anys el poble tibetà, sempre pacífic, es va rebelar.
Més d’un milió de persones, sobre una població de sis milions, van ser assassinats i més de cent mil van ser forçats a l’exili.
Les polítiques agrícoles i culturals del govern xinès dirigit per Mao Tse Tung conegudes com: “El Gran Salt” i “LA Revolució Cultural” (1966-1976) son devastadores pel poble tibetà. Cents de milers de persones moren de gana i la cultura tibetana és reduida a cendres amb més de sis-mil monestirs destruits.
L’any 1976 mor Mao Tse Tung. Posteriorment entre els anys 1987-1989, el govern xinès sota les ordres de Deng Xiao Ping reprimeix brutalment les manifestacions a favor de SS. El Dalai Lama i l’independència del Tibet. S’instaura la llei marcial.

Avui els morts sumen més d’un milió dos-cents mil.
Els drets humans son violats constantment
El genocidi, la tortura i la repressió segueixen presents al Tibet.
El Panchen Lama, a l’edat de sis anys, va ser segrestat junt amb la seva familia pel govern xinès. És el presoner polític més jove del món.
Els abortaments forçats i esterilitzacions de dones tibetanes son pràctiques habituals.
La religió (budisme tàntric), la llengua i la cultura tibetanes estan prohibides.
Prop del 80 % del territori ha estat deforestat.
El sól tibetà és utilitzat com un dels més grans cementiris nuclears.
LA fauna autòctona està en perill d’extinció.
Un 25% dels misil intercontinentals amb caps nuclears múltiples del govern xinès són en territori tibetà.
Les explotacions agrícoles tenen l’obligació d’usar pesticides i abonaments quimics que estan contaminant i esterilitzant extensions gegantesques.
La població és obligada de forma sistemàtica a emigrar continuament del seu lloc de residència habitual, pràctica coneguda com a , “deslocalització de població”.

La llista podria ser eterna però la resposta és curta i repetitiva, només silenci.’

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!