gerard quintana
Cargol treu banya
la crispació
L’altre dia, el dilluns passat al matí, vaig arribar a l’aeroport del Prat per tornar cap a casa, a Eivissa. Els dilluns al matí sol haver-hi força moviment a l’aeroport però aquell dia s’hi afagien excursions de l’Inserso i grups d’estudiants, suposo que de viatge de semana santa. La qüestió és que hi havia un gran embús al control de pas a la zona d’embarcament.
Vaig coincidir amb un home, ben vestit, a la cua i vam començar a fer broma mentre esperavem que arribés el notre torn. Van passar ben be vint minuts fins que vam passar a l’altre costat i ens vam desitjar un bon viatge.
Després de confirmar el nº de la porta d’embarcament a les pantalles m’en vaig anar a buscar la premsa per llegir-la durant el vol, com faig sempre. I davant el munt de diaris em vaig tornar a trobar a l’home ben vestit, però ara no feia broma i semblava haver perdut la paciència. No parava de remenar els diaris i de donar voltes sobre si mateix mentre remugava contrariat.
– Pero qué coño!, donde está?. No está!.
L’individu en qüestió semblava que trobava a faltar alguna cosa. Vaig observar i vaig veure els diaris esportius en lloc preferent. A sota hi havia uns pilons de diaris: LA Vanguardia, El PAís, El Periódico, l’Avui, L’ABC…M’agrada anar variant i per això vaig obrir-me pas i vaig agafar un Avui i un País, fet que encara va semblar irritar més a l’antic company de cua que ara no feia cap gest de reconèixer-me. Aprofitant el forat que acabava d’obrir, un senyor gran i decidit va aixecar un dels dos pilons de El País i de sobte va extreure El Mundo.
Els ulls del desesperat es van obrir de bat a bat, i encarant-se als que estavem al seu voltant va “alliberar” El Mundo del feix de Països que l’oprimia i ens va dir:
-“No te jode!”, mentre s’alunyava cap a la caixa i ens anava mirant de reüll, com si hagués estat víctima d’una mena de complot en el qual tota la resta erem còmplices, sobretot jo que portava El PAís i l’Avui, que aquell dia destacava en portada la multa de 60.000 Euros que Jimenez Losantos ha de pagar a ERC per calumnies.
El fet que Aznar a través del seu acòlit, Rajoy, perdés les darreres eleccions generals, les del 14 de març, no ha fet disminuir l’intensitat del pervers joc que va introduir el govern de PP en l’anterior legislatura de: O AMB MI O CONTRA MI.
Abans des del govern amb majoria absoluta i ara des de l’oposició el joc és el mateix.
El Partit Popular no pot acceptar els comentaris del senyor Polanco, president del grup Prisa, del que depenen El País, la SER, 4, C+…, i proclama el boicot a aquests mitjans, però en cap cas fa menció a la basura que llença la COPE cada matí o del posicionament de El Mundo en la política espanyola.
No tinc esperances que això s’acabi després de les eleccions municipals del mes de maig.
Que no ens passi res amb uns polítics tan irresponsables…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bé, vaig marxant cap a l’escola. Salut per tothom!
Aiss! Quina llàstima! Al nostre institut ens envien cinc exemplars de El Mundo i nosaltres sols els gastem per eixugar l’aigua que cau de la màquina al terra, de El País sols n’envien un i fem cua per llegir-lo. Què mal repartit està el mon!
O serà manipulació per part de la Conselleria? ;P No seria un d’ells eixe company de cua?
tan sols vull dir una cosa, que si l’entrevista que em vas dir, gerard, podria ser aquesta setmana santa?? no cal que ho sigui però és quan m’aniria millor. Però, ja se que soc pesada, no et vull presionar… S0rrY
Hola Gerard:
Ja ser perqu
Bones Gerard! ja estàs tardant a treure nou disc…
L’anècdota amb el lector de El Mundo ben vestit és en efecte un bon reflex del moment que viu la política española actual, però més enllà d’això, està dibuixant una línia perversa de bons i dolents que no em sembla del tot justa. Maleducats i gent que ha perdut els papers n’hi ha a tot arreu, i llegir el Mundo o la Razon no et fa pitjor persona que qui llegeix El Pais.
La gent hauria de recordar episodis com el de la pallissa que va rebre un estudiant de l’autònoma pel sol fet de portar una samarreta de Ciutadans per adonar-se que tot sovint, des de l’altre costat, s’acaba actuant igual o pitjor.
Al meu parer, a España hi ha dues corrents de pensament, dues concepcions del propi pais i la societat, que son contràries i en consequència irreconciliables, però igualment respectables ambdues. A Catalunya, el nacionalisme català afageix una dimensió més a l’espectre d’opinió, però hi predomina la tendencia a criminalitzar tot allò que queda a l’altre costat del catalanisme, es digui PP, El Mundo, Ciutadans, etc.
És ben cert que el PP s’ha proposat recuperar el poder com sigui, renunciant a qualsevol ideari que no sigui el d’anar en contra de cada moviment del govern. Però, ¿estem segurs que el PSOE no farà el mateix quan li toqui tornar a l’oposició?
No sóc votant del PP ni de Ciutadans, i menys encara de CiU. Probablement torni a votar iniciativa a les municipals. I solc llegir El Periodico, però sovint em sap greu comprovar com de ràpid s’etiqueta a la gent i se la titlla de fatxa. O, si el vent bufa de l’altra costat, d’independentista/terrorista (sembla que han d’anar de costat ambdues coses), de comunista (com si en si mateix fos una malaltia que et condemna a assasinar disidents a tort i a dret), i de tot d’altres noms enverinats.
Gerard, no t’hi trenquis el cap, són la vella caverna i no canviaran mai. Però tard o d’hora toparan amb el que han anat sembrant
Mira, tenim una secció del Gerard Quinatana aquí
Local Català
Aquest país, el nostre món no es pas el que esperàvem. No pas. Ei! "hi ha una altre manera de viure, segur!" Mentre cerco la forma de troba-la segueixo vagant com una bala perduda. Ja no hi ha vent ni calma, ni tempesta ni onatge que em torni on era, qui ho sap? Segurament tampoc ho vull. I seguirem a cor i ment descoberts, tanta hipocresia de polítics corruptes, tants feixistes a totes bàndes… Ja és hora de posar fil a l’agulla! Sobretot m’ho dic a mi mateix. Ei, Gerard! Això no pot quedar així, si el tornes a trobar a aquest tipus diga-li, de part de l’Astèrix, que ja s’en pot anar a pendre pel moll, per tutatis! Ara que de gent així n’hi ha per tot, son com una puta plaga. Aviam quan deixen de tocar-nos els ous -farcits de rock- i torna l’alè de revolta.
Endavant Quintana, tu fas més possible el somni…
"Doncs què és el que esperen de nosaltres si no poden esperar res d’ells mateixos"
Cargol treu vi…
escric per demanarvos que doneu suport a la jove de sarria de ter nuria portulas empresonada injustament http://www.elsud.org/nuri
Es dur veure que no tot ni tothom és com ens agradaria.Però per tenir més instants de felicitat us recomano que us fixeu en els petits bons gestos de la gent.
Sembla mentida que tan "seguidora" que sempre he sigut del "maestro" Quintana, m´hagi enterat ara del bloc.
Petons i salut!
pd: Què significa: tot l´amor de pluja?
wola! només vull dir que és molt trist i molt dur veure i viure en un país on suposadament hi ha llibertat d’expressió, però en realitat, és només un mirall, un reflexe on només uns quants tenen la raó i tot i criticar i insultar són els primers ha sentir-se ferits; però això és el que ens ha tocat i referent a aquest persontage, quans n’hi ha així, milers i sense adonar-se, amb actituds com aquests estan aconseguint molts més nacionalistes, que seguint qualsevol altre camí. un altre cas clar és el documental que ve emetre telemadrid sobre el castelà a catalunya: si els venen això, com volem ser respectats si tenen unes menjades de coco increíbles: estan totalment dominats i nosaltres només podem aguantar, perquè som els "culpables" i els protagonistes de tot això, no sé si m’explico. tot és poítica, on un determinat grup, té molt dominat gran part de la població espanyola, són els nous franquistes, tot i que sigui dur dir-ho.
Ei gent! Cada dia sens falta entro aquí! I tinc ganes de llegir un altre article d’en Gerard! Ara que crec que els començo a entendre!!!!!!!!!!!!!!!!!! (x cert gerard, si veus aquesta nota recorde’t de l’entrevista si us plau!…)
hola Gerard, soc la cenicienta a la fuga, no se si t´enrecordaras de mí. Ja saps que fa molts anys que t´admiro i t´he seguit per molts puestos.
Nomes vui dirte que m´agrada que siguis feliç que tinc la sesació de que en queda alguna cosa pendent amb tú i m´empenediré tota la vida d´allo.
Ets diferent, inteligent i el meu desitx sería tindre algun dia una conversa amb tú, de lo que fos, dons amb tú es pot parlar de cualsevol cosa.
Una abraçada molt forta i que el temps no s´aturi mai.
Sempre estarás amb mí.
gerard torna a ecriure!!! el món necessita les teves paraules!
Ai Quintana que en som d’innocents… que no hi ha pas tanta diferència entre el País i el Mundo. El País és un diari disfressat de progre i d’esquerres, que suposo que per molts fa bonic de llegir-lo o que vegin que el llegeixes, però és un diari amb un tuf a espanyolisme i anti-català que no ho saps prou. És com el Sr. Zapatero, molt somriure i bona cara, però a l’hora de la veritat és igual que l’Aznar o pitjor. Al menys, a l’Aznar, al Mundo, a l’ABC i a la Razón els veus venir d’una hora lluny. Mentre que aquests espanyols esquerranosos són igual de fatxes però te les van foten de bon rotllo.