gerard quintana
Cargol treu banya
EL DIA DESPRÉS
He trobat un moment per escriure aquestes quatre ratlles i dir-vos que tot va bé. Estem gravant a la vegada bateria, baix o contrabaix , guitarra acústica o clàssica, i piano o teclats; i el primer dia també va venir el MArc, el percussionista. Portem un bon ritme, estem gravant sense claqueta, buscant més l’intenció i l’expressivitat, tot i que el temps no es mou més de dos punts de començament a final. Grans musics, si senyor. HEm gravat ja 9 cançons i anem per la desena, un mig temps del Jakcson Browne adaptat per Alberto MAnzano y Remigi Palmero fa uns anys. Nosaltres fem el nostre propi arranjament, n’estic content, es diu "La propera veu". LA foto me la va fer el Jordi Ortiz, el bateria, després del primer dia de feina estirat al sofà del control.
És diumenge i estem aquí al polígon d’Aiguaviva fent feina. Està bé tornar a sonar al mig d’una banda, tot i que estic intentant defugir els patrons més comuns, més d’estil. Al pobre jordibateria el fem suar . Del qu no hi ha dubte és que l’energia d’aquest treball és més alta, sense perdre el que hem anat trobant fins ara. Un espai personal dins els manit món de la música popular. Estic satisfet. El resultat és molt viu i molt lliure. Tinc aquesta sensació. Hi ha molta diversitat de ritmes però tots responen a un procés vital. Molta llum. Ens queden 8 cançons més. Tres d’elles amb bateria. Després començarem els recoredings i les col·laboracions. + i + llum
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
caram, doncs, va prou de pressa aquest cargol, 9 cançons!
avui ja puc veure el codi per enviar comentari. L’altre dia no el vaig poder veure i vaig haver d’enviar un mail, per cert, llarguet.
En fi, que tot fa molt bona pinta, i que això del bloc és una gran idea … ja estem desitjant poder sentir el que surt d’aquestes sessions
salut i força
jordi
Gerard
Aqui un company i amic que sap segur que hi hauran "si…".
Tots els que et seguim dia a dia confiem molt amb tu. Estic segur que far
Ostres Gerard.¡¡¡ Vas com una moto d’ apresa.DESITGE que este album t’ ixca la mar de be.
Quan he vist la foto de la prova de disseny i la foto al sofa no he pogut evitar pensar que els anys transformen la carcasa que som i ens converteixen en un altra cosa quasi completament irreconeixible.
O siga que posiblement si passares pel meu costat ni et reconeixeria.
He pogut adquirir un single amb 3 cançons de Senyals de fum.
Voldria saber una cosa : es de veres que al 2002 et rapares el cap.?
Si vens per Valencia ja fare tots els possibles per anar a voret on actues.
Des de Canals ; bones vibracions molta marxa i festa i perque no, tambe pau i serenitat.
Fa poc vaig descobrir aquest blog i la veritat és que em va fer molta il·lusió. Et vaig veure el dia de Sant Jordi a Esplugues, jo era una de les persones que estàvem allà escoltant el què dèies, érem pocs però ben avinguts! Em vaig quedar amb les ganes de venir a saludar-te, com si m’hagués trobat a un amic de tota la vida i dir-te, ei, com va? Clar que segur que m’haguéssis dit, i tu qui ets? :), però bé, sona típic però és veritat: des que tinc 14 anys has anat posant la banda sonora a la meva vida i sempre que he pogut, he anat a escoltar-te als concerts. Suposo que va ser la vergonya la que no em va deixar actuar com jo hagués volgut, però deu ser un tret dels nascuts el 27 de novembre, oi? 🙂 De fet em sap greu ara, perquè una de les coses que tinc clares a la vida és que: les coses bones s’han de dir, per tant, t’ho dic ara: gràcies per tanta sensibilitat! Molta llum!!!
Que ho passis d’all