Els Països Catalans i el món des de Vic

Aquest dimecres vam tenir un ple extraordinari per
aprovar el pla d’inversions per als tres propers anys (2008-2011) Tot i que es
fa cada quatre anys, el pla d’inversions no és un pressupost executiu (o
executable). Bàsicament és una declaració d’intencions on l’equip de govern ens
mostra les seves prioritats inversionistes.

Però
un cop vista la proposta del govern, la sensació que et queda és que es tracta,
altra vegada, d’un anunci publicitari del govern. Molts projectes, però poca
concreció de com es finançaran. I els que ja se sap com  es finançaran són els que ja estan en marxa,
ja sigui perquè els va projectar l’equip de govern anterior, ja sigui perquè
els ha impulsat aquest govern (pla de barris del Remei, complex cultural,
pavelló, llars d’infants, escola pública del centre, Can Pau Raba…).

Per
aquesta inconcreció i, sobretot per alguns projectes amb els que no estem
d’acord, la CUP ens vam abstenir. Si bé és cert que hi ha alguns projectes amb
els quals estem radicalment en contra (especialment l’ARE del Graell i la
Bòbila i el nou recinte firal), se’ns feia difícil votar en contra d’un  pla que inclou unes millores que són
imprescindibles.

Dels
119 projectes que inclou el pla d’inversions, podem dir que més d’un centenar
són necessaris. D’aquests, la majoria no són ni d’esquerres ni de dretes.
Arreglar i construir els edificis públics, arranjar els carrers que estan en
mal estat, enllumenats, plaques de carrers, construcció de noves escoles,
millorar les condicions dels pavellons, etc. són unes tasques que corresponen
al consistori i que s’han de fer; i lògicament, des de l’oposició no ens hi
podem oposar, ni ho fem.

Després
hi ha altres projectes que, tot i no ser imprescindibles, sí que són necessaris
per a la millora de la ciutat i poden tenir una càrrega més social o política:
circuit de Fitness, complex cultural (amb els matisos que calguin, sobretot pel
que fa a les dimensions i a la seva futura gestió), complex artístic,
biblioteca nova, el nou mercat municipal (important), Carrils bici i servei de
Bicing, els eterns horts urbans, etcètera.

De la
resta de projectes, n’hi ha alguns altres que poden ser discutibles: podríem
discutir la necessitat real d’un pàrquing pel centre cultural, o sobre la
conveniència de gastar-se gairebé un milió d’euros en uns projectors per a la
difusió de l’art romànic (segur que serà molt bonic, però potser un milió és
massa per un material que serà obsolet en poc temps). I estem d’acord en fer
una nova escola, un nou CAP i un edifici pels jutjats, però potser el lloc on
es preveuen no és el que nosaltres considerem adequat.

I
després, hi ha els projectes que la CUP considerem que no són bons per a la
ciutat: l’ampliació del polígon del Bruguer, l’ARE d’el Graell i la Bòbila i el
futur nou recinte firal. No ens agrada el creixement depredador del medi
natural que s’està planificant a la ciutat. No creiem que sigui positiu el creixement desmesurat.
Per això no ens agrada l’ampliació del Bruguer, ni ens agrada que es pretengui
allargar la ciutat fins més enllà de Sant Sixt, i encara ens agrada menys que
es destrueixi el patrimoni mediambiental que representava el corredor que va de
Vic a La Guixa.

Ens
oposem a la construcció de l’ARE del Graell i la Bòbila per diverses raons:
primera, perquè representa una destrucció del territori que ens sembla
absolutament innecessària i contraproduent; entre el Graell, la zona del
Nadal-Sant Sixt, els pisos en construcció i els pisos buits ja hem superat el
llindar d’habitants que proposava l’avanç del POUM. I a més, amb la construcció
d’aquesta zona, la Guixa corre el perill de perdre la identitat que la manté
com un barri-poble singular. Segona, perquè aquest invent de les Àrees
Residencials Estratègiques no és més que una nova forma que s’ha empescat el
govern de la  Generalitat per a promoure
l’especulació urbanística, amb la coartada de la protecció oficial; continuem
pensant que els habitatges socials s’han de fer dins l’entramat urbà, i no a la
perifèria. I tercera, perquè les ARE usurpen competències urbanístiques als
governs locals i no són més que una sortida per al sector immobiliari davant la
desacceleració econòmica.

Pel
que fa al nou recinte firal, no creiem que Vic tingui una necessitat real de
fer-ne un de nou. L’actual recinte es va inaugurar fa molt poc i entenem que es
va tractar d’una inversió que la ciutat encara ha d’amortitzar. I les fires de
Vic encara en tenen suficient amb les infrastructures actuals. En cas que un
cop l’any es facin petites, segur que hi ha alternatives més senzilles i
econòmiques a base d’ubicar un espai on es puguin muntar carpes provisionals.
Vic no necessita (ni necessitarà a mig termini) un nou recinte firal, i creiem
que, en cas que fos necessari, la zona de Sant Sixt no és l’emplaçament ideal.

A
més, al pla hi trobem a faltar algunes inversions que considerem importants per
a  la ciutat: bàsicament es tracta d’una
millor previsió per a les adoberies, una carpa per a activitats culturals i
d’oci (el complex cultural s’endú tot el pressupost de cultura i en deixa fora
la cultura menys acadèmica i més lligada a l’oci) i una aposta clara pels
barris; creiem que a mig-llarg termini tots els barris de Vic haurien de tenir
un centre cívic i unes instal·lacions esportives de barri en condicions i, per
tant, cada pla d’inversions hauria d’incloure projectes en aquest sentit.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!