Els Països Catalans i el món des de Vic

El bloc d'en Quim. Coses que em passen pel cap i, a vegades, per les vísceres

5 de desembre de 2008
0 comentaris

Mitges veritats que són mentides.

Normal
0
21

MicrosoftInternetExplorer4



En el ple del dilluns passat la CUP va presentar la moció per la memòria històrica
que va ser rebutjada amb els vots en contra de CiU i de PxC (vès quines coincidències
més clarificadores) i l’encara més sorprenent abstenció del PSC(PSC-PSOE).

Avui
a la premsa surt publicat (de fet, es va dir al ple) que la CUP s’havia negat a
consensuar un text alternatiu. I això no és veritat.

Per una banda, en el text de la moció poca cosa hi
havia a consensuar (en tot cas, hi podia haver algun desacord en la part
expositiva, fàcilment consensuable si es manté la part dispositiva), ja que les
plaques es treuen o no es treuen (no es poden treure a mitges) i les
declaracions de fill adoptiu dels militars feixistes, igualment es revoquen o
no (no es poden revocar a mitges). A més, les accions que es proposaven estan
previstes (i són obligatòries) per la llei de la memòria històrica (qüestió
secundària per nosaltres, però que no ho hauria de ser per ells, que es passen
la vida dient que no fan tal cosa o tal altra perquè la llei no ho permet).  (continua)

Normal
0
21

MicrosoftInternetExplorer4


Però és que la realitat és que ni tan sols se’ns va presentar cap text alternatiu. L’única
proposta que se’ns va fer va ser, 10 minuts abans de començar el ple, de
retirar la moció, perquè no s’aprovaria; i que si la retiràvem, podríem
consensuar una declaració en favor de la pau i la concòrdia. És evident que
nosaltres no podíem acceptar aquesta proposta, com a mínim sense tenir cap
proposta de text alternatiu. I no és que no haguessin tingut temps de fer-la,
ja que el text de la nostra moció el tenien des de feia una setmana. 

Però
es clar que el govern no havia tingut temps de mirar-s’ho. Entre esbroncada i
esbroncada, no havia quedat ni un minut per res més. I és que a l’esbroncada al
Xavier Solà per la seva relliscada en l’aprovació de l’aparcament subterrani
del Parc Armand Quintana se li ha d’afegir l’emprenyada d’en Joan López quan va
sentir que l’alcalde li deia a través de la televisió que havia d’ajudar en Xavier
Solà a la regidoria de cultura (i és que als d’Esquerra els tracten així al
govern, com a simples assistents).

 

(Podeu veure el text de la moció aquí o a l’apartat d’arxius adjunts)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!