RENFE quotidiana
Dimecres vaig agafar el tren que surt a les 7 del matí de l’estació de Passeig de Gràcia de Barcelona i es dirigeix a Lleida fent nombroses parades. Era un regional i per tant els seients del vagó eren durs. Havia de fer un trajecte de gairebé dues hores i mitja assegut en uns seients que podrien ser els dels metro de Barcelona. Paciència, que pitjor ho tenien els que havien d’anar fins a final de trajecte.
En el vagó en que viatjava vora tres quartes parts de la gent era forastera. L’home del meu costat, d’origen llatinoamericà, em preguntà si el tren parava a Sitges. No acostumo a fer aquest trajecte i a més a l’estació no els quedaven horaris d’aquest recorregut. La noia de la meva dreta em confirmà que parava a Sitges. Traspàs d’informació de dreta a esquerra. Problema resolt.
Entre les parades de Gavà i Sitges el vagó va perdre el 70 % dels viatgers. Suposo que era gent que anava a treballar o a la platja. Durant la resta del trajecte els catalans ja vam ser majoria, només quedaven uns quatre o cinc forasters que deurien anar a treballar a les terres de Lleida.
A Vilanova va entrar un grup de jubilats que passaria a ser la banda sonora durant la resta del viatge. Xerraven animadament. Transmetien més vida aquest grup que tota la resta de gent jove que viatjava al tren. Curiós.
Una dona gran em preguntà si el vagó en el que estàvem parava a Montblanc, que n’hi havia uns que feien un trajecte i els altres un altre. A mi ningú m’havia dit res d’això. Després d’una petita enquesta vam saber que per casualitat estàvem en els vagons correctes.
Durant la resta del viatge es va mantenir la constant de gent que preguntava sobre el trajecte del tren. "Que para a tal lloc? Aquest és el tren de Lleida?"
Si tanta gent anava perduda senyal que alguna cosa fallava.
Imatge: www.ctm-madrid.es
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!