Ahir vaig tenir la sort d’assistir a l’acte de presentació de la versió catalana del llibre d’entrevistes a Arnaldo Otegui "Demà Euskal Herria" que es va fer a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona. Dic sort perquè escoltar i veure al natural un dels principals actors del conflicte basc en ple procés de pau és un luxe, a més, no crec que tingui gaires oportunitats més de veure’l en persona.
Mentre Gemma Calvet presentava l’acte vaig aprofitar per observar Arnaldo Otegui. Té els ulls petits i les celles arrufades, és hermètic, realment no sabria intuir que pensa ni que sent. El seu aspecte és senzill, clar, sense gaires floritures. Porta el cabell curt, la cara sense barba i la roba que vesteix passa desapercebuda. Per la televisió no ho havia notat tant, però al natural respon al tòpic físic dels bascos. Però el que m’ha sorprès més és la seva veu, és greu i arrossegada, sembla que surti sense pressa del seu interior.
Entre els assistents a l’acte hi havia cares conegudes: Èric Bertran, Martxelo Otamendi, Vicent Partal, Santiago Vidal i Mònica Sabata de la Plataforma pel dret a decidir. Precisament aquesta plataforma va planar en la ment de tots quan Otegui va dir en un moment de la intervenció "Somos una nación y tenemos el derecho de decidir". Crec que la gent ho va relacionar automàticament i les paraules d’Otegui van deixar sorpresa fins i tot a Mònica Sabata. No sé si es tractava d’una aclucada d’ull o que l’esquerra independentista basca ha decidit utilitzar l’eslògan.
El que va dir Otegui ho podríeu llegir al diari, per això només comentaré dues coses que pesaven més que les altres. Primer de tot que Otegui va dir que "en dos o tres mesos s’ha de tancar un acord sobre els interlocutors i formar la taula de negociacions”. I segon, Otegui va deixar clar que s’han d’acabar els atacs a l’esquerra abertzale.
Hi ha qui diu que cada poble té el seu camí i aquests no són comparables, però va ser inevitable relacionar algunes frases que es van sentir amb l’Estatut català. Otegui va deixar clar que no aniran a "Madrid a renegociar el que hàgim pactat, jugar una segona volta al Congrés i una tercera al Constitucional seria trampa. Nosaltres anirem a Madrid a negociar com s’aplica el que hem pactat". I sobre la negociació va dir que "ha de ser amb una delegació dels partits que han firmat l’acord. Si anem separats i amb interessos de partit Zapatero pactarà amb el que més barat es vengui. És lògic, ell defensa els interessos de l’Estat".
Això ho ha dit quan ja s’ha acabat la negociació de l’Estatut i abans que s’hagi acabat el procés de negociació a Euskadi. El temps dirà si les seves paraules són fermes, però, si més no, van retratar la classe política catalana.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!