Ahir vaig mirar enrera.
Veia el demà com un horitzó boirós on totes les esperances hi cabien. Ara sento que he arribat a aquell punt i la boira s’ha desplaçat a un horitzó més llunyà.
De tots els somnis que hi havia alguns els veig al meu voltant, tot i que han perdut poesia, d’altres s’han mogut amb la boira.
No se a quants horitzons arribes a la vida, però me n’he adonat que si la boira s’aixeca et pots trobar amb un paisatge erm.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!