La sessió d’avui la començat l’Ian Murdock, amb la seva xerrada
sobre Componetized Linux de Progeny. Ian Murdock és un jove de
31 anys amb un fort accent americà que es va iniciar en el món
del Linux al 1993, any en que justament va fundar Debian.
Precisament el nom d’aquesta distribució Linux deriva del seu nom
combinat amb la que aleshores era la seva dona, Deb. Ian va mantenir el
lideratge del projecte fins al 1996, i actualment està treballant a
l’empresa Progeny, on està dissenyant el projecte que ha presentat.
Linux és un sistema que no consta d’una sola edició a disposició de
l’usuari, com passa amb el Mac OS d’Apple o el Windows de Microsoft.
Sinó que, donada la forma distribuida en que es desenvolupa per milers
de programadors a nivell mundial, el més comú per obtenir-lo és fer-se
amb un reculls que realitzat per alguna organització, és el que
s’anomena una distribució linux. Aquestes organitzacions poden
ser tan empreses -Red Hat, Mandrake, SuSE-Novell- com col·lectius sense
ànim de lucre, com ara Debian.
La seva xerrada ha girat al voltant de la problemàtica actual de la
quantia de distribucions i paquets de Linux. Com a solució ha presentat
el projecte Componetized Linux, que intenta augmentar la
granularitat del procés d’instal·lació per a que l’usuari triï entre
tecnologies (escriptori desitjat KDE/Gnome/…, núcli preferit
2.4/2.6, gestor gràfic adient XF/X.org…) enlloc d’entre els milers de
paquets que hi ha disponibles actualment.
Aquesta idea ja està present en algunes iniciatives com ara les
"tasks"/"metapackages" de Debian, tot i que el que Progeny proposa és
una generalització d’aquest augment de granularitat per a totes les
distribucions. Ara mateix estan treballant en aquest sistema de
components disponible tant per a distribucions basades en Debian com en
RPM, de forma que cobreixen la major part de les existents. En la seva
intervenció ha remarcat que les distribucions tenen un 90% en comú,
però que justament el que preocupa a l’usuari és el 10% restant.
L’estratègia unificada per simplificar l’adaptació de "qualsevol"
distribució al nostre gust, es basa en el que anomenen components,
que són agrupacions de paquets en base a la tecnologia que representen. L’Ian ha remarcat que treballant a aquest nivell es segueixen els paràmetres de l’economia d’escala,
ja que la feina serveix per a més distribucions i s’han de fer menys
llençaments, ja que s’encapsula per tecnologia en conjunt, no per
canvis en un paquet determinat. No es tracta d’un sistema alternatiu
als existents sinó complementari, el qual podria facilitar la feina a
les persones que han de mantenir distribucions personalitzades.
Per acabar, ens ha fet una demostració en directe entrant al directori
del seu ordinador on tenia l’arxiu de components. Anecdòticament tothom
ha rigut quan s’ha equivocat teclejant la clau del superusuari,
i la noia que l’acompanya s’ha aixecat a fer-ne una fotografia. Seguint
l’anècdota, aquesta noia és coneguda perquè porta tatuat el símbol de
la distribució Debian, l’espiral.
Pel que he vist després parlant amb ell, la idea encara s’ha d’acabar de definir, però si voleu podeu fer una ullada a http://platform.progeny.com per coneixer més detalls.
Jordi Campos i Miralles
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!