Plataforma per la Llengua

Ens agradi o no ens agradi, quan ja fa uns
anys d’un cop de decret
sempre convé que algú ens recordi l’esperit de la norma. Parlant del
català, quan una administració no fa, no sap com fer-ho o relaxa la
seva pràctica d’ús normal del català, s’imposa recordar el precepte i
alhora redissenyar les estratègies comunicatives que permetin la
pràctica del català com a llengua pròpiai preferent de les
administracions i dels serveis.

L’administració catalana no es pot permetre afluixar en
autoexigència
ni en acció de promoció en cap dels seus procediments (com
malauradament està passant quan no valora com a mèrit el coneixement
superior de català en les convocatòries de millora de la categoria
administrativa).

Una bona prestació de serveis va lligada a
l’assoliment d’un bon nivell d’adequació lingüística i aquest,
indiscutiblement, al creixement personal, garant de la igualtat
d’oportunitats. No en va i per estrany que sembli coincideixen en
arguments Carles Ramió, director de l’Escola d’Administració Púbica de
Catalunya, Salvador Esteve president de l’ACM i alcalde de Martorell i
Manuel Bustos, president de a FMC i alcalde de Sabadell. Malgrat les
diferències ideològiques entre ells, un argument els ha aplegat: la
crida de la Plataforma per la Llengua a la responsabilitat de les
administracions a fer del català llengua comuna de comunicació i
d’acollida.

Aquests tres polítics prologuen la Guia sobre
l’acollida lingüístic per al personal de les administracions públiques
i entitats prestadores de serveis públics editada per la Plataforma per
la Llengua amb el suport de la Fundació Lluís Carulla, publicació que,
més enllà de ser un manual d’usos lingüístics és, en essència, aquella
acció que l’Administració cíclicament hauria de fer: conjuminar
precepte i pedagogia sobre la normativa lingüística a què estan
subjectes les persones que hi treballen, les comunicacions orals i
escrites i tots els seus procediments. Actualment, el gruix poblacional
de la vella i de la nova immigració sumades obliga l’Administració a
prendre el català com un nou repte: el repte de l’adaptació a les noves
situacions comunicatives i a nous escenaris i és per això que també cal
refer els arguments, actualitzar els contextos i modernitzar els estils
de comunicació.

El repte demana fórmules ràpides, fàcils
d’aplicar, magistrals com el medicament a mida, que ens permetin
mantenir-nos en català. Demana una guia de bones pràctiques que, al meu
entendre, ha d’incorporar al mateix temps principis, obligacions i
consells eficaços, i a la qual no li sobrarà mai tampoc un bon gruix
d’arguments per rebatre o superar qualsevol crisi per defecte o per
excés de fe.

Yvonne Griley

Plataforma per la Lnegua

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!