El Gremi d’empresaris de cinemes de Catalunya s’aferra a una inèrcia hereva del franquisme
La Plataforma per la Llengua creu que la
campanya d’oposició que el Gremi de cinemes de Catalunya ha endegat
contra el Projecte de llei de cinema està motivada per les pors i
prejudicis de l’empresariat, i per motivacions ideològiques. L’entitat
va crear fa mesos una aplicació per Internet encara activa i en la qual
ofereix als usuaris la possibilitat de queixar-se al Gremi. Visiteu www.plataforma-llengua.cat/queixacinema.
Davant les darreres accions anunciades pel Gremi d’empresaris de
cinemes de Catalunya contra el Projecte de llei de cinema de Catalunya, la Plataforma per la Llengua vol reiterar les següents
valoracions:
1. L’oposició del Gremi legitima i afavoreix
una discriminació lingüística única en el context europeu. Tal i
com mostra la Plataforma per la Llengua a l’estudi presentat el passat
mes de gener, Estudi sobre les pràctiques i legislacions entorn de
la llengua al cinema en diversos països europeus, Quebec i Catalunya,
no hi ha cap llengua amb tants parlants com el català que no sigui la
llengua majoritària al cinema. L’estudi mostra com tots aquests països
disposen de lleis específiques o bé de mesures polítiques que regulen
els usos lingüístics al cinema, també en el cas dels països
plurilingües. Per això, la Plataforma per la Llengua vol destacar que
quan el president del Gremi, Camilo Tarrazón, diu que amb la nova llei
“posaríem un problema on tenim una solució”, el que de fet proposa és
mantenir-nos com un cas únic de discriminació a Europa.
2. La
visió del Gremi està poc fonamentada i cau en un cert alarmisme
mediàtic (amb declaracions del seu president com “la nova llei
farà que les pel·lícules no arribin a les sales”) si tenim en compte les
diverses dades oficials i estudis relacionats amb el cinema i altres
àmbits del consum cultural que demostren la rendibilitat del mercat
català i la llengua catalana. Breument citem algunes d’aquestes dades:
-
Les
dades recollides a l’estudi de la Plataforma a partir de les darreres
estadístiques oficials demostren la importància del mercat a nivell
europeu (el 2004 Catalunya ocupava la 2a posició en recaptació per
habitant al cinema a Europa, només per sota d’Irlanda) i també
assenyalen com la demanda està limitada per l’oferta (els anys amb major
oferta de català també hi ha un major nombre d’espectadors en la versió
catalana). -
L’informe independent del catedràtic
d’Economia Financera i Comptabilitat de la UPF Oriol Amat i Salas, que
fa una primera anàlisi de l’opinió dels espectadors, mostra com el
català al cinema pot ser un reclam i no un greuge com temen els
exhibidors i les majors. Així, apunta que, en l’hipotètic cas
que la pel·lícula només es veiés en català (una opció extrema que no
estableix la normativa), només un 9,75% la deixaria de veure. I, per
contra, un 7,75% dels usuaris asseguren que, si es doblés més en català,
aniria més al cinema (i el 88,75% que hi aniria igual que ho fa ara).
Aquestes dades sobre la demanda favorable actual dels espectadors serien
a la pràctica molt més positives encara a mesura que avancés la
presència del català al cinema (vegeu el punt següent). -
Finalment,
cal tenir en compte que també al principi del procés de normalització
lingüística en altres àmbits les enquestes eren negatives, però la
pràctica ha demostrat tot el contrari, amb una demanda que ha superat
els millors pronòstics inicials, com ha passat en el cas dels mitjans de
comunicació. Per tant, l’experiència en altres sectors permet constatar
que el costum fa canviar els hàbits culturals, i en el moment en què la
predisposició actual de cinema en català es normalitzi, fins i tot es
pot disparar la demanda, com va passar amb la ràdio i la televisió Les
ràdios i televisions en català
3. La postura dels
empresaris agremiats contra els aspectes lingüístics de la llei no
respon als criteris de responsabilitat social empresarial que qualsevol
empresa moderna hauria de respectar. Més aviat, el Gremi
prefereix advocar per mantenir unes inèrcies fruit de l’època franquista
enlloc d’apostar per la innovació i un tracte responsable i respectuós
amb el públic. Tampoc s’entén l’actitud que alguns sindicats
han mostrat reforçant aquest comportament contrari als drets socials i a
la democratització del sector.
4. Pel que fa a la proposta del
Gremi d’aconseguir la presència normal del català amb la digitalització
al cinema, cal dir que la Plataforma per la Llengua ha reivindicat
reiteradament el seu ús normal en les noves modalitats de cinema del
futur. Malgrat això, sabent que la seva implantació encara és força
indeterminada (i no és la modalitat majoritària), ens sembla
inacceptable qualsevol proposta que postergui encara més el dret de
veure el cinema en català, tenint en compte que els espectadors catalans
haurien de tenir garantit aquest dret ja fa més de deu anys, segons
dicta la Llei 1/1998 de política lingüística.
La Plataforma per la
Llengua continuarà fent el seguiment del Projecte de llei del cinema i
portant a terme en els propers mesos les actuacions necessàries per tal
que el Parlament de Catalunya aprovi la llei a fi que el català sigui
tractat com la resta de llengües comparables a Europa i Amèrica del
Nord. De moment, l’entitat té actiu un lloc web que permet als
internautes descontents amb la campanya promoguda pels empresaris,
queixar-se directament al Gremi a partir d’un model de carta
proposat per l’entitat. Vegeu el web a: www.plataforma-llengua.cat/queixacinema.
L’entitat realitzarà durant la setmana que ve diverses accions que es
comunicaran pròximament.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!