Plataforma per la Llengua

Hi ha normatives de tot tipus, des d’aquelles més
generalistes que imposen aquesta llengua en tota mena de productes
alimentaris,
industrials, farmacèutics o veterinaris fins a d’altres més o menys
específiques:  joguines, verdures,
fruites, tabac, bolets, preservatius, fertilitzants, plaguicides,
explosius,
productes tòxics i perillosos, electrodomèstics, pinsos animals,
detergents i
productes de neteja, additius alimentaris, cosmètics, calçat, plantes de
viver,
productes tèxtils, medicaments homeopàtics, productes de règim,
productes amb
enzims i microorganismes, caramels, llepolies diverses, begudes
refrescants,
aliments dietètics, ultracongelats, joies i objectes amb materials
preciosos,
orxata de xufla, cafès, xocolates, productes de pastisseria industrials,
productes de viatge, marroquineria, guants, patates fregides i
aperitius, lents
de contacte, cuir, conserves…. D’ençà de la Llei de política
lingüística de l’any 1998, que
pràcticament és la darrera llei actual i pràcticament única pel que fa
al
català que incideix en l’obligació de fer en la nostra llengua minsos
aspectes
en el món socioeconòmic, l’Estat espanyol n’ha fetes 69 de noves tot
imposant
únicament el castellà en l’etiquetatge de productes catalans.

Evidentment, si
comptabilitzem, més enllà de l’etiquetatge, la resta d’ordenament
jurídic
impositiu (i fins i tot excloent) pel que al castellà, aquest nombre
supera de
llarg les 500 disposicions (encara hi ha pendent una anàlisi exhaustiva
per
tenir una xifra més precisa). Si tornem a l’etiquetatge, podem dir que
el 99,5%
de la legislació sobre l’etiquetatge de productes imposa exclusivament
l’etiquetatge
en castellà en les dades obligatòries dels productes de Catalunya.

Bernat Gasull
Plataforma per la Llengua