Seleccions Catalanes

Veure les cares de la selecció basca guanyant la I Copa de les Nacions
de bàsquet en el III Dia de les Seleccions Catalanes celebrat a Girona
em va fer adonar que anem pel bon camí. Llàstima que no guanyés
Catalunya, però no cal lamentar-se, ja ho farà quan competim
oficialment. Competir, lluitar per un trofeu, és evident que fa molta
més il•lusió que un simple partit de costellada. I aquest és el camí
que s’ha de seguir. Les diferents Copes de les Nacions que farem ens
permetran assolir la normalitat que molts ens neguen. L’oficialitat
caurà, mica en mica, pel seu propi pes.

Sóc més optimista que
mai. És més, crec que vivim el moment més important per a l’esport
català des dels Jocs Olímpics de 1992. I un fet n’és la clau: l’última
sentència del Tribunal d’Arbitratge de l’Esport de Lausana rebutjant el
recurs de la Federación Española de Bolos contra l’ingrés de la
Federació Catalana de Bitlles i Bowling al màxim organisme
internacional. Per primer cop, la máxima autoritat mundial en
legislació esportiva ha entrat en la forma i en el fons, sentenciant
que les federacions esportives són entitats privades i com a tals han
d’actuar, sense deixar-se condicionar per la legislació dels estats.
Ara ja no poden dir allò que el reconeixement de les Seleccions
Catalanes “va contra la Ley del Deporte Español”. La pròpia sentència
acaba amb qualsevol tràmit legal, ha creat una jurisprudència
importantíssima al respecte.

És cert que cada federació és un
món, però totes se sotmeten al tribunal de Lausana. Cada federació
catalana inicia o continua el tràmit per a ser reconeguda
internacionalment, però sabent ara que la llei està del seu costat. El
govern espanyol hi posarà traves, evidentment, però ja no en podrà
discutir la legalitat de futurs reconeixements, aquest tema està
tancat. Això és un cop dur per alguns, com veure que el Dia de les
Seleccions Catalanes es segueix consolidant any rera any. A Girona,
27.000 persones van fer costat a les nostres Seleccions tot i la pluja.
El gran centre neuràlgic va ser, a banda del Pavelló de Fontajau, la
Plaça Constitució, on s’hi van aplagar més de 4.000 persones per gaudir
d’un cartell de luxe. Es va viure el comiat definitiu del 12 cops
campió del món de biketrial Ot Pi, que va tancar la seva carrera
esportiva amb un salt des de 3 metres i mig d’altura. I per si fos poc
els 3 millors pilots de trial del moment, Raga, Bou i Fujinami, van fer
vibrar el públic assistent amb els seus malabarismes. I si algú dubtava
de la implicació dels nostres esportistes al camp de rugbi del GEiEG la
Selecció Catalana de rugbi XIII no va tenir problemes a l’hora de
cantar enèrgicament Els Segadors ”a capella” per una errada a la
megafonia.