Seleccions Catalanes

Normal
0
21

false
false
false

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Dax;
panose-1:0 0 4 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:131 0 0 0 9 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:Calibri;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Taula normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

Normal
0
21

false
false
false

st1:*{behavior:url(#ieooui) }

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:Calibri;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Taula normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

Que diguin el que vulguin, o que els
facin dir el que ells voldrien, la meva és una aposta clara pels esportistes
catalans, per tots i pels que varen ser a Pequin especialment. Perquè si els
deixessin triar, en igualtat de condicions, econòmiques i de reconeixement
social, una àmplia majoria voldria competir amb Catalunya. Ho dic amb
coneixement de causa.

Normal
0
21

false
false
false

st1:*{behavior:url(#ieooui) }

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:Calibri;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-bidi-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Taula normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}

No tothom neix per a ser heroi ni
l’heroïcitat ha de ser vista sempre com un mèrit. L’èxit en la defensa i el
reconeixement de les seleccions esportives catalanes s’assoleix plantejant
situacions lògiques i normals, esgotant fins al límit l’ús de la lògica i la
normalitat en l’aplicació de les normes i reglaments relatius a l’assumpte.

D’acord que l’atac administratiu i
mediàtic que reben els esportistes, els clubs i les federacions catalanes quan
aixequen el cap de sota l’ala i actuen o diuen el que pensen, és desmesurat i
lleig en la forma, i convida a reaccionar enviant-ho tot a passeig. D’acord que
les opinions particulars que ens arriben, de molts ciutadans espanyols, mostren
una desafecció quasi bé congènita cap a nosaltres que obliga a preguntar-se com
es pot ser català i acabar-los representant de la manera que sigui. I d’acord
que alguna cosa semblant ens provoquen algunes de les seves celebracions. Però,
malgrat tot, no podem caure en la provocació i hem de fer l’esforç d’analitzar
com funciona l’esport i actuar en conseqüència, no perquè sí, ni per ser més
senyors, sinó per guanyar abans la partida.

És evident que els esportistes d’elit,
molt sovint professionals, ho són per la seva dedicació extrema a les seves
modalitats, pels anys passats suant la camisa, patint i gaudint amb una sola dèria
generalitzada com és la d’arribar el més lluny possible en la seva professió.
Possiblement, si no es paguessin grans primes pels seus resultats, molts, tot i
que a un nivell menys intens, també perseguirien objectius semblants, però el
fet és que les beques, les primes i els ingressos publicitaris acaben influint en
els seus objectius. Així doncs, i mal que els pesi, els dirigents de grans
estats que tracten, seleccionen i són representats per esportistes d’elit, han
de conviure amb el dubte sobre el veritable sentiment patriòtic dels seus,
podem dir-ne, assalariats. Tenint tot això en compte, sincerament, el fet de
competir amb Espanya o França, o qualsevol dia d’aquests amb els Estats Units
d’Amèrica, no té la importància, diguem-ne política, que molts li donen des
d’ambdues bandes. A ningú se li escapa que els catalans, avui, no poden triar
en la majoria d’esports.

Aprofundint en la idea, no nego que em
pugui despertar admiració la negativa d’alguns esportistes catalans, que, lògicament
n’hi ha, a jugar amb les seleccions espanyoles, però és que algú creu que
perquè un esportista català hagi defensat 100 vegades “la roja” en competicions
internacionals, no voldrà o no podrà defensar la catalana el dia que obtinguem
el reconeixement internacional en aquell esport? I no tindrà fins i tot més
transcendència encara?

En definitiva, cal que els esportistes
catalans segueixin la seva preparació, cadascú al seu lloc, allà on
personalment ha volgut o ha pogut arribar.

Malgrat la lògica de l’esport d’elit, La Plataforma ProSeleccions
Esportives Catalanes, que expressa el sentir de molta gent, algunes enquestes
apunten a un més d’un 80% de la població catalana, sempre agrairà els gestos desinteressats
a favor de les seleccions catalanes, esporàdics o definitius, coherents i
sentits, dels esportistes catalans.

Aconseguir que les federacions esportives
internacionals, i no pas els governs, entenguin qui som i què volem, i
finalment reconeguin oficialment les federacions esportives catalanes, és
l’objectiu a perseguir entre tots, esportistes, clubs, federacions, Plataforma,
i també el govern; és l’objectiu a partir del qual podrem crear les condicions
perquè algun dia, elles i ells, en tots els esports, puguin triar la seva
selecció.

Que aquest 11 de setembre serveixi també
per renovar el compromís de tots per aconseguir-ho.

Bona Diada!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!