JORDI CARRERA for NuCCs

 2.- Si,si, el volem dins dels límits de la Constituciò.
A més la vida, els drets i la igualtat de Catalunya i l’autonomia de la nacionalitat catalana també son interès general d’Espanya.  A la Constitució hi ha disposicions inconstitucionals contràries a la igualtat i a la llibertat. Això no es pot arreglar en aquesta reforma de l’Estatut. L’opció presa es negociar, aprovar aquí, negociar, i aprovar la reforma de l’EAC  a les Corts Generals  abans de les reformes.Abans que no es faci la reforma dels aspectes inconstitucionals de la Constitució, per acord o per via judicial, la reforma de l’Estatut per ser pràctics la cal fer ajustada als marges i límits de la Constitució de 1978. 

3.-L’estratègia de reformes.- Sen perjudici d’atendre al Bongovern i  la legislaciò ordinària i l’exercici de les competències que tenen encomanades, el tripartit, i el quatripartit i el Parlament de Catalunya d’una part,  i la majoria parlamentària espanyola del 14.03.04, on hi som totes les nacionalitats i regions – haurien de convenir, guiats  pels principis de Constitució, nacionalitats, llibertat, igualtat i Dret, un programa de   tres  reformes estructurals successives de legislatura: 
3.1.- Reforma de l’EAC de 2006.
( Aquí no parlem ni volem federalisme, canvi de model d’estat, ni res que no càpiga en els límits de la Constituciò i l’Estatut del 79.) 
3.2.- Reforma, o esmena judicial, de la Constitució de les inconstitucionalitats contra la igualtat  que son de reforma  menor. 
3.3.- Reforma major de les inconstitucionalitats contra la igualtat  i la llibertat,  sense dret de separació, que requereixen  aprovació, dissolució de les Corts, elecions generals i nova majoria que la vulgui aprovar, la tramiti i aprovi definitivament. 

4.- La Constitució i els seus límits no son el que diu el nacionalisme espanyol i el que han fet aquests anys les institucions representatives d’Espanya.. Les lleis orgàniques, les lleis de bases, les harmonització o les  d’adopció  i aplicació de les lleis de la UE, etc no son la CE 78.  La CE en preveu l’existència i l’àmbit  de vigència,  però aquestes lleis no poden vulnerar ni restingir els principis fonamentals de la Contitució.  La LOFCA per exemple no pot anar contra els pricipis d’igualtat  entre les regions i entre les persones, de sistema fiscal progressiu, general igual i no confiscatori,  d’objectivitat  i no arbitrarietat de l’acció de govern, etc

5.- Els estatuts d’autonomia de les comunitats autònomes no poden anar contra els principis, drets i obligacions  de la Constituciò, ni contra els seus pobles. ( El de l’Aragò per exemple ha permès i perpetuat que als  ciutadans i comarques de llengua i nacionalitat catalana  els continuïn discriminant linguïsticament que l’Estatut pugui impedir el dret d’igualtat cultural i lingüística no es constitucional ). Els estatuts no poden ser mes restrictius i menys autonomistes i nacionalistes que la Constitució encara que la regió que es constitueix en autonomia i el promou el vulgui imposar castellanista o reaccionari en contra de la seva nacionalitat o d’una part del seu poble. 

6.- La Constitució de 1978 es més d’ideologia catalana i basca que d’ideologia castellana o imperial.  No aprova ni consagra el nacionalisme espanyol. Una cosa diferent es que les majories  i els govern i institucions hagin fet i facin dicriminacions nacionals i abús de poder. La prova es que  el nacionalisme castellà  cobert amb la capa de nacionalisme espanyol i el nacionalisme d’estat, no han volugut mai  les nacionalitats, les altres llengues, l’autonomia nacional, i no l’han respectat mai la Constitució. Per a ells la Constitució era per capejar el temporal, un mal menor circumstancial, i la varen signar en mentida. 

7.- El nacionalisme espanyol a la Constitució tan sols hi té quatre ròssecs inconstitucionals del franquisme:  a)      Una part de l’art 2 ( la indissoluble unitat d’Espanya ) si la separen de la resta de l’art. Aquest conté el pacte nacional central de la Constitució format pels interessos  i exigències de les dues parts i dels dos  nacionalismes confrontats. 1.- Indissoluble unitat d’Espanya. 2.- Recomneixement de les nacionalitats que la integren i dret d’autonomia i autogovern. 3.- Una Espanya com a pàtria comuna. b)       L’art 8, si s’interpreta fora de context, parcialment  i en el sentit “que l’Èxèrcit fos persona” amb ”dret a erigir-se en sobirà” en determinades circumstàncies.c)      La supremacía i hegemonia del castellà com a llengua  de l’Estat. d)      La capitalitat de Madrid com a cosa inalterable i constitucionalitzada.  e)      Que la bandera de la guerra siga la bandera nacional del nou estat. A més son uns colors privatius de les nacionalitats i regnes del nostre costat, robats i usats per a coses dolentes. 

8.-La reacció nacionalista  i franquista que va fer dimitir a Suàrez del Pacte que anà en ascens fins a dur l’aznarisme el poder, ha fet de la guerra nacional la tàctica i del nacionalisme espanyol la ideologia de masses. El PSOE va anar substituïnt socialisme per nacionalisme. Després el PP dominat per l’aznarisme va fer la Conquista del Estado.  No ho sé be però potser el nacionalisme català i el nacionalisme basc hi varem caure  en la guerra nacional i en la dialèctica absolutista, en lloc de continuar la lluita per Dret, Nacionalitats, Regions, Economia ,Llibertat i Igualtat..  

9.- Grandesa de la Democràcia :  Democràticament, perquè els pecats van fer forat, l’aznarisme va perdre les elecions el 14.03.04 i va sorgir una nova majoria  d’esquerres i nacionalitats amb un cert olor d’Assemblea de Catalunya, de pacte de Sansebastian, de Junta Democràtica i de  Constituciò de 1978.Tocava, i encara toca,  alliberar la Constitució del 78 i refer i reemprendre les cosesdes  d’aqueix moment jurídic.La descisió de fer govern amb el PSC ( el tripartit català) va  trastocar la lògica i els plans de l’aznarisme d’ampliar la guerra a Catalunya. 

10.- Nosaltres volem jugar la Copa d’Espanya. L’aznarisme vol fer la guerra nacional de Catalunya. En altres paraules, vol jugar la Copa de Catalunya, o la Copa d’Euskadi, aillades. Catalunya te privilegis, hi ha discriminació, desigualtat, persecució lingüística del castellà, classisme, burgesia, son antiespanyols, es creuen suoperiors, i ara volen parlar català, cobren peatge a les carreteres, son nacionalistes, etc etc. Espanya es la immaculada intocable. 

Nosaltres  no podem tancar-nos ni renunciar als nostres drets,: Catalunya és Catalunya i, una nacionalitat autònoma; però també som part d’Espanya, cosobirans de l’Espanya comuna. Catalunya i Euskadi i les altres nacionalitats no castellanes  som causa i contingut de la Constitució. No som cap problema nacional. El que es un problema nacional crònic es Espanya. No podem  acceptar l’exclusió ni que ens acusin, excloguin, maltractin, discriminin, i tractin d’enemics, …Si no juguem la Copa d’Espanya ens  faran constantment la Guerra de Catalunya. 

11.- La importància del Preàmbul.- Ha de ser de dos preàmbuls i un acord: La LO de reforma de l’EAC es una llei pactada, aprovada pel legislatiu i el poble autònom, i per les Corts Generals de l’Espanya comuna.  El preàmbul es l’únic lloc on ho podem dir tot, els motius, les causes i la  necessitat de la reforma, trenacar la censura nacional. És un lloc d’explicitatció del dialeg i de la negociació. En la Democràcia, ara ja podem parlar clar sense insultar-nos ni ferir-nos més,  amb voluntat d’escoltar l’altre. Hi ha d’haver dues parts.Una on Catalunya parli dels nostres perquès. L’altra en que parli  Espanya ( les Corts Generals, on també som ) i exopliqui els seus. En un i altre si convé, no hi ha cap problema per que qui vulgui hi faci constar els seus vots particulars. Que consti tot el que pensem  encara que ara no es resolgui tot. No ens censurem i que no ens censurin, sinò no sortirem de casa i no ens coneixerà ningú, i la resta d’Espanya no ho sabrà, perquè no constarà per al dia següent.  Tenim Estatut però no es pot dir que tinguem autonomia. La tenim intervinguda i perseguida.Una cosa es el que som, i una altra si les altres nacionalitats de l’estat, ens reconeixen o no i ens permeten l’autonomia o no, o si volen ser amos de nosaltres o no. A prova. Un contracte de reconeixement i d’autonomia plena de les nacionalitats i de les regions. Així, el nacionalisme espanyol  aznarista o socialista, haurien de posar per escrit  que diuen i volen, i què  volen fer amb Catralunya. Espanya pot dir això si i això no, això altre ho farem però ara no ho podem incloure a l’Estatut o no volem. Ja sabem que si Espanya ( les Corts Generals ) no aproven per majoria una cosa no la tindrem a l’Estatut .  Una tecera part del preàmbul seria l’explicació del pacte bilateral de la reforma  de 2006. ( 1) A continuació vindria  l’articulat de  l’Estatut. El preàmbul son els motius, la voluntat popular i les declaracions d’intencions. Son fonaments i principis generals del dret si el que diu es Dret. Si diu coses contradret es motiu d’impugnaciò de la llei  feta amb aqueixa intenciò dolenta. Al preàmbul hem de demanar-ho tot, el que  volem en aquesta reforma i el que volem per a la reforma de la Constituciò. Si no s’aprova el sistema fiscal semblant al concert i reivindicar que es constitucional i perquè.Demanar la publicació de les balances fiscals. Dir amb raons que hi ha, el que pensem que hi ha: discriminació nacional i que hi ha expoli fiscal i un sistema de discriminació. No tenim pressa fiscal en cascada. I discriminaciò lingüística  De la nostra llengua a Espanya i  aquí , a Catalunya, Aragò, València i Mallorca. Llibertat per a la llengua catalana i no protecciò, proytectorat en masns de potencials governs i interessos enemics, que n’hi ha. Catalunya es una solidaritat nacional. Espanya en la pràctica no és una solidaritat nacional  a favor de Cat, etc. .i..no ens ha  donat solidaritat nacional. Per això necessitem garanties d’autonomia, comptes clars, autonomia en les coses interiors i privatives i en les coses vitals, etc etc. Reivindicar l’Economia i el Bongovern, contra el burocratisme i el nacionalisme d’estat castellà a Madrid. 12.- Nació catalana al preàmbul ja m’èstà bé, si es tracta de ser pràctics. Però reivindicat com a  vida i identitat , ser o no ser, i escrit, aprovat i afirmat per Catalunya i a la nostra manera. No som una nació històrica en el sentit de passada a la Història. Som una nacoinalitat autònoma d’Europa. Volem la plenitud nacional, la desconquesta i descolonoitzaciò,….ser nació i un estat del mon.  Castella  no es sobirana de Catalunya. Espanya no es Castella. Tenim dret  a decidir sobre nosaltres i sobre la nostra terra. Volem tenir reconegut el dret de separació i divorci. Espanya ha de passar de ser un estat de conquesta a ser un estat  contractual. Després vindria el que siga, dit i escrit a la manera que aprovi  la majoria espanyola. ( A Espanya ( les Corts Generals )  hi son els diputats catalans, bascos, gallegs,  valencians, mallorquins, aragonesos, nabarresos, lleonesos, asturians, canaris, rifenys, etc No sembla gaire democràtic que quan son a Madrid  passin a ser o hagin de ser castellans.  Alguna cosa favorable a les nacionalitats i llengues diverses hi hauria de dir; o a favor de la igualtat i justícia fiscal, tributària i pressupostària i del Bon Govern i la igualtat de tracte hi hauria de ser admès, de la regionalització de l’impost de societats,etc. I allà quedarà dibuixat, expressat i plantejat el problema nacional  espanyol, la gran qüestió nacional pendent de resoldre,  entre Catalunya i Castella / Espanya. 

13.-  És  esterilitzant  i  desmoralitzador estar tancats i revolcant-nos en el cercle viciós i impotència de dir que la Constituciò de 1978 es dolenta i es la causa de tot els mals actuals. Es relatiu. Depèn de com se mira. El mal no es la Constitució,si en mirem les coses bones que son infinitament més importants que les dolentes . És una Constitució del temps de les UN, la CE, el Consell d’Europa, els Dret Humans i l’estat de Dret. Compleix amb el paradigma de la estat liberal. El mal es el que hem fet  nosaltres i han fet  els altres des del 79-80 o potser des d’abans. Si ara es parlés de fer una constitució seria molt i molt  pitjor en tots els sentits. 

14.- No podem acceptar  que ens tractin d’enemics, i que ens calumniïn  i rebutgin d’ Espanya. No podem acceptar la discriminació nacional de que som objecte. Som colonitzats  d’antic però no ho volem ser no ho admetem. Ells declaren Espanya enemiga  nostra, d’un del pobles que la integren, com Milòsevitx,  No ens pot negar  tots els nostres drets constitucionls i humans.

Hem de fer com Gandi quan era a Sudàfrica  exigint per als indús  els drets dels anglesos,  i no caure  en la guerra nacional que  ens fan. Sense exloure cap altre poble ,nosaltres som la llibertat, la la igualtat, la Constitució, i el Dret. Nosaltres som qui exigeix respecte a la Constitució, a totes les nacionalitats espanyoles , a totes les llengues espanyoles  i a tots els nacionalismes espanyols.  La Constitució es per a tots , per a totes les persones, nacionalitats, regions, llengües,cultures i nacionalismes. No empara ni reconeix el nacionalisme espanyol però existeix.No declara els altres però existim. 

A Espanya hi som per força per conquesta però a l’aznarisme, ni la paraula ni la marca Espanya no li reconeixem.  En aquesta situació no podem fugir a la muntanya donant-mos per derrotats sense jugar el partit o els partits successius que calgui. Fer política democràtica  espanyola  i no defugir-la. No podem fugir d’estudi. Hem de superar les respostes absolutistes i el defensisme. Hem de criticar i  superar les nostres ruqueries polítiques i excuses de malpagador. ( El ruc català el prenem de símbol  no per tontos que fem ruqueries, sinò per tradició, per testimoni , per qualitat i per les nombroses  virtuts dels ases ( rucs, someres i pollards ) de tots els orígens, colors i procedències : sabiduria, tossuderia, constància, resistència, vellesa, paciència, capaços d’anar costa amunt, economia, infanteria,  treball, llestesa,  dignitat, no riure les gràcies de l’amo si t’ha fet esclau, disciplina, ofici, amor per casa, i pel prestigi  que assolí el ruc català  a Amèrica i al món com pare i com a mare i com a reproductors.)  

15.- Cal fer un viratge tàctic ara per rectificar i jugar bé el partit de l’estatut i no donar-lo per perdut des d’ara. Encara ho podem fer. Encara hi som a temps. Un  canvi d’actitud  i d’òptica i d’ideologia transcendental i  necessàriament  liberal. Tot el que s’ha parlat i negociat  fins ara no es definitiu i encara es pot refer, actuant amb el Dret a la mà.  

16.- ERC hauria de ser el partit mes constitucional d’Espanya. Ho es  pel que demana,  però no ho és subjectivament, encara baixa de la muntanya, encara no ha baixat a sota de tot, es esclau de les paraules. No pot ser el partit de l’emprenyada i no pot contestar l’absolutisme amb absolutisme. La resoposta absolutista  fa creixer i “justifica” l’absolutisme contrari, i  no fa progressar el poble del mig, el poble que hem de guanyar per fer una majoria  millor. Necessitem la Plataforma Som una Nació. Tenim dret de decidir. No se qui son. Han obert el camp, i ha entrat aire fresc i  la part mes catalanista i lliure del poble  ha respost,  ha sortit al carrer, per dignitat. Hem de dinamitzar i reforçar la majoria nacional del 14-03-04, ( al Congrés i al Senat )   

 Nota.- Això fou escrit  després de la manifestació de 28 de febrer de 2006  i abans que els malspactes i la Comissió Constitucional del Congrés el desfessin i passessin a aprovació de les CG.  La manifestació de febrer deia “som, i tenim dret a decidir”, protestava,  però no tenia cap política concreta, no sabia què exigia. Els partits havien de rebre el clam i donar-li sentit. No ho feren. Si haguessin pensat coses com les d’aquest escrit haurien tingut força per plantar cara a la injustícia i per exigir raonablement amb el Dret a la mà.