SeXuS...NeXuS...PLeXuS

O... l'enigmàtica teranyina

19 de setembre de 2006
General
0 comentaris

Re-PoR

I torno a escriure sobre la por…

O amb por…

O en la por…

Per intentar en una acte desesperat, extirpar-la de mi.

Estic en un punt mort en totes les facetes que em conformen. Potser el punt en el que l?instint (o l?esperança) em diu que pot arribar a esdevenir d?inflexió. I entre tant, em desequilibro. Percebo la minúscula corda que separa la lleugeresa del pes. Però els meus peus no avancen.

Esgarrapo moments als que m?envolten, en un acte neuròtic de sentir que no he desaparegut (encara) de les seves vides. Un ?encara?, que porta implícit el destí d?esborrar-me d?elles per sempre. Maleïda neurolingüística!

La profunditat amb la que visc la soledat, ratlla l?absurd. Compulsivament visc la vida dels personatges de cada pel·lícula que llogo i miro puntualment al caure la nit. Intento vestir d?autosuficiència cada un dels meus dies. Em disfresso d?especial i ocupada. I encara que em molesta, beneeixo covardament cada punxada de dolor que m?etziben els tendons al intentar recuperar el braç dret. Perquè aquest fet em regala temps. Més temps per mantenir-me quieta, en la no-acció, en la no-elecció. En la meva closca.

No aconsegueixo connectar amb les meves necessitats. O no vull. (Més por). Perquè no em crec mereixedora del que podria rebre. I dubto de mi i de les meves possibilitats al desitjar terriblement el canvi.

Noto que no visc; encara que proclami el contrari, en el present. Dibuixo tots els futurs possibles, i quant més nítids es mostren a cada traç, més impossibles em semblen.

La petita Gretel continua espargint engrunes. Esperant que algú la salvi. Esperant que tot sigui fàcil d?una vegada per totes. Fastiguejada de la lluita constant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!