Per Tutatis!

Novel·la gràfica i cultura dispersa

4 d'octubre de 2007
0 comentaris

El silenci còmplice del rei…

Després de tot el que han fet
per nosaltres
, mira que n’arribem
a ser de desagraïts alguns súbdits de la monarquia
espanyola! Clar, tot seria diferent si el propi rei ens expliqués
per quina raó és
legalment
intocable. Perquè és molt trist veure gent declarant al
Tribunal d’Ordre Públic,
perdó, a l’
Audiència Nacional
per actes tan terribles com fer un acudit o cremar una
fotografia, sense saber ben bé quina necessitat hi ha. Vaja,
que això no ho entén ningú, per molt monàrquic
que s’arribe a ser. Que pot estar molt bé (o molt malament)
tot això dels
30 anys de pau (aquest
eslògan em sona) i tota la pesca però, a veure,
exactament perquè al Codi Penal espanyol existeix un delicte
que es diu
injúries a la corona?
Per més que m’esforce és que no ho entenc, i sospite
que no sóc l’únic. Per això trobe que el que
caldria és que el senyor rei ens ho expliqués.
Creieu-me si us dic que sóc una persona raonable, i si hi
hagués una sola raó, una de sola, suficientment lògica,
potser ho arribaria a entendre.

Però,
clar, aquest silenci de la família reial evidentment em duu a
pensar que no hi ha cap raó que justifique que al Regne
d’Espanya es trepitge el dret humà a la llibertat d’expressió.
Igualment que cap persona raonable pot justificar honestament
que criticar la monarquia puga ser castigat amb dos anys de
presó. I per això no hi haurà ni ara ni mai cap
explicació oficial, perquè la monarquia no negocia amb
els súbdits igual com els grangers no negocien amb les
gallines. I per això l’explicació de tot seguirà
essent una
mística constitucional
més pròpia de
Kim Jong-il que d’un país
democràtic.

Poden haver-hi raons per estar a favor
de la monarquia parlamentària (bonic oximoron), però
em pense que els últims fets deixen en absoluta i objectiva
evidència el seu tarannà. Fet i fet, he de dir-li,
senyor rei, que amb el seu silenci
còmplice s’ha guanyat el meu sincer menyspreu. I no el demane
que abdique perquè no sóc tan ingenu com per pensar que
la llibertat s’atorga, tal i com vostè ens vol fer creure.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!