Per Tutatis!

Quina pel·lícula més divertitda que s’ha marcat el per mi desconegut director Jon Favreau. Sí, divertida és la paraula exacta doncs tant la realització com el guió estan enfocats cap a aquest aspecte gens menyspreable. També és cert que una pel·lícula que comença amb els acords del clàssic d’AC/DC “Back in black” em predisposa positivament. En tot cas, com que no conec el personatge original dels còmics (gairebé no n’he llegit res) no puc dir si ha estat una bona adaptació o no. I francament, m’és igual.

El cas és que les més de dues hores que hom està assegut al cinema les passa d’allò més entretingut amb un guió que mai decau, que sap mantenir el ritme i fins i tot introduir gags còmics sense trencar el to de la història. Potser aquest equilibri entre prendre’s seriosament el personatge i voler-lo fer versemblant però sense dramatitzar en excés és el millor encert de la pel·lícula, i el que li permet d’implicar l’espectador sense en el joc de l’aventura. Com que no l’he vista en versió original no podria assegurar-ho però em sembla que el repartiment està molt bé, sobre tot Robert Downey Jr. (qui ho hagués dit) i no tant Gwyneth Paltrow (mai m’ha entusiasmat aquesta xica). Una última cosa, quedeu-vos a veure els crèdits fins el final… vull dir més enllà del clàssic que tanca el film, evidentment, “Iron Man” de Black Sabbath.

+ non sequitur: Gwyneth Paltrow cocina una paella en Alfafar

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!