Per Tutatis!
Novel·la gràfica i cultura dispersa
Després de les recomanacions provinents de diferents tipus de persones, per fi he vist Shaun of the dead. Per cert, el títol de la versió espanyola és Zombies party, una nova fita de la imbecil·litat que proposa el seu creador pels premis Darwin. Bé, és igual. El cas és que la pel·lícula està bastant bé. Curiosament tot i ser de gènere, i d’un gènere com el de zombies, va agradar als dos amics amb que la vaig veure, gens proclius.
El cas és que és divertida i té un punt romàntic i de cinema independent (que no underground com potser tocaria) bastant curiós. Té una realització molt àgil i un guió de llibre que no deixa que d’avorrisques, tot i que supose que els afeccionats més acèrrims del gènere la trobaran previsible. Potser per això hi han repartides múltiples referències per entretenir aquesta mena de gent, entre els quals no puc contar-me tot i que, això sí, he vist Dawn of the dead de George A. Romero.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No se si fui yo uno de los que te la recomendó, esa peli es genial. Acerca de si no sabes si gustará a los fans del género te puedo decir que a Marc Martí le encantó. Si es que juega con todos los tópicos, no se salta ninguno, de las pelis del genero de una manera muy inteligente y graciosa sin caer en las gracietas estilo “agarralo como puedas”.
Grandísmo plano final.
Todo ello cierto, pero tiene un punto malo.Desde que la vi soy incapaz de tomarme en serio las pelis de zombis lentos, es ver a un grupito andando despacio,cabeceando y con los brazos hacia adelante y me da la risa.
El ejemplo que pones, el Dawn of the dead de Romero la vi despues y ya no es lo mismo