Per Tutatis!

“Reyes disfrazados” és l’obra d’uns alumnes avantatjats del mestre Will Eisner, qui no només va teoritzar el concepte de novel·la gràfica tal com el coneixem ara, sinó que el va portar a la pràctica posant l’èmfasi en la gent corrent. Però, James Vance i Dan Burr no es van conformar amb fer florir aquest art, van voler portar-lo més enllà, i a la vista dels resultats, està clar que ho van aconseguir.

Publicada originalment en 1988 i recuperada ara amb notable encert històric, aquesta novel·la gràfica ens submergeix en els Estats Units de la Gran Depressió. El seu protagonista és un jove caigut en desgràcia, la família del qual es veu desintegrada per l’atur, l’alcoholisme i la delinqüència. Llançat a la mendicitat, formarà equip amb un altre vagabund que ben bé podria ser el seu pare.

Malgrat com de lamentables són les premisses, el relat de les seves peripècies amaga un ensenyament de marcat caràcter ètic. Aquells que no tenen res, aclaparats per la necessitat, poden ser capaços dels pitjors actes. Però també, arribats al punt en què es pren consciència, la solidaritat es mostra com un valor necessari per a la supervivència, i fins i tot es converteix en l’arrel de la pròpia felicitat dels desposseïts. Parlem ara, per descomptat, de la solidaritat ben entesa, aquella que es practica entre iguals, relacionada amb el suport mutu i no amb la caritat.

Aquestes i moltes altres reflexions són les que planteja una obra com “Reyes disfrazados”, el contundent guió i emotiva sobrietat gràfica de la qual converteixen en tot un clàssic.