Per Tutatis!

Per si un primer cop de vista no us alerta de la importància del senyor Swarte en la història del còmic per adults, i més concretament en el desenvolupament del còmic underground, La Cúpula ha inclòs en aquesta edició un text introductori de Max que resulta ben aclaridor. En ell fa la lloança d’aquest geni holandés i reconeix una admiració per part seva que no és cap secret vista la seva pròpia obra.

Certament, si us agrada l’art seqüencial fins a l’extrem de voler aprofundir en la Història de la seva evolució, aquest és un recull que podríem qualificar d’essencial sense massa dificultat. La comparació amb Robert Crumb o Gilbert Shelton no és gens exagerada però, com bé apunta Max, la preocupació de Joost Swarte pel formalisme i fins per l’art modern el separa dels seus padrins americans i el fa caure al bàndol de la línia clara d’Hergé.  Efectivament, en aquest recull d’històries curtes, imaginatives i surrealistes hi ha molt per gaudir del còmic però també d’altres arts com la tipografia, el disseny, etc.

Ara bé, què passa si no sou amants de l’art? I si només voleu passar una bona estona? Quin efecte pot tenir un autor que pretenia trencar esquemes i dur el còmic a un altre nivell en un món on el còmic ja és efectivament a un altre nivell? Honestament, trobe llavors l’interés d’aquesta obra és limitat. Si bé hi ha alguns moments divertits i enginyosos, la capacitat d’aquest recull per connectar amb la nostra realitat i entretenir un lector dels nostres dies se m’escapa. Ja el propi fet de tractar-se d’històries curtes el limita notablement, com també una certa ingenuïtat juvenil als guions que no aprofundeixen gairebé gens en les coses.

Per fer un paral·lelisme, diria que si us agrada molt el cinema o bé l’estudieu acadèmicament, us resultarà alhora imprescindible i genial el visionat d’una pel·lícula com “Metrópolis”, de Fritz Lang. Ara bé, segurament la majoria de gent la trobaria senzillament avorrida. Doncs bé, una cosa semblant em pense que ocorre amb aquest Casi Completo de Swarte. A banda d’això, s’ha de reconèixer que l’edició de La Cúpula està molt bé.